Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
el Cercavins
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu d’Ondara, a l’Urgell; el cabal d’aigua, el curs essent de règim estacional, desapareix sota els al·luvions durant l’estiu.
Neix als vessants occidentals de l’altiplà de la Segarra, al terme de Montoliu de Segarra Travessa els termes de Montornès de Segarra i Verdú, i continua pel pla d’Urgell dins una vall amplia fins a desguassar prop de Tàrrega
Paraná
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, que en part assenyala el límit entre el Brasil i el Paraguai i entre el Paraguai i l’Argentina (3.700 km de longitud i 1.594.000 km2 de conca).
Es forma per la unió dels rius Grande i Paranaíba, tots dos originats a l’altiplà del Brasil En el tram brasiler presenta les característiques d’un riu d’altiplà, amb un llit rocallós que presenta dues sèries de cascades el salt d’Urubupungá, aigua amunt de la confluència del Tieté, i el salt de Sete Quedas, prop de l’aiguabarreig amb el Pequiry Els afluents per l’esquerra Tietê, Paranapanema, Ivaí, Iguaçú presenten també nombroses cascades i ràpids, les més importants de les quals són les de l’Iguaçú A Corrientes, el Paraná rep les aigües del seu gran afluent…
Jujuy
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió del Nord.
La capital és San Salvador de Jujuy 252 300 h est 2002 Limita al N amb Bolívia i a l’W amb Bolívia i amb Xile Morfològicament s’hi delimiten dos sectors l’altiplà desèrtic la puna a la part occidental, i les serres de Santa Catalina, Cochinaca i Incahuasi, recorregudes pel riu San Francisco a l’E Les fonts de riquesa principals són constituïdes, sobretot, per l’agricultura i la ramaderia Hi ha conreus de canya de sucre, de cítrics i de tabac
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada