Resultats de la cerca
Es mostren 2385 resultats
Sant Pere de Cubelles
Priorat
Antic priorat canonical augustinià del terme de Cubelles (Garraf), dependent de la canònica de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona.
Existia ja el 1205, i encara era priorat el 1581 Amb el nom de priorat, però, ja regularitzat, subsistí la nova església fins a l’inici del segle passat, prop de la mar Les seves ruïnes, conegudes pel priorat de Sant Pere , foren arrasades fa poc en fer-hi una urbanització
Sant Pere
Història
Antiga quadra del municipi de Cubelles (Garraf), vora mar (punta de Sant Pere), a l’indret de l’antic priorat de Sant Pere de Cubelles, de la jurisdicció del qual depenia.
És esmentada ja al s XIV
Sant Miquel dels Reis
Monestir
Monestir de jerònims fundat a l’Horta de València, extramurs de la ciutat, vora el camí de Barcelona, a els Orriols
.
Els jerònims s’hi establiren el 1546, però la fundació, obra de Germana de Foix i del seu tercer marit Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, lloctinents de València, que més tard foren enterrats a la cripta de l’església del monestir, datava del 1535 Els inicis del monestir foren molt turbulents els fundadors adquiriren el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, fundat el 1371, filial de Valldigna, i sobre el seu solar feren edificar el nou edifici Els monjos de Valldigna es resistiren a abandonar el lloc, i per això calgué expulsar-los-en violentament el 1545 i sostenir un plet que acabà…
Sant Marçal
Caseria
Masia
Caseria del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), a uns 7 km de Castellet.
L’església de Sant Marçal és esmentada al segle XIII
Sant Joan d’Enveja
Església
Església romànica del municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf), a ponent del nucli urbà, a l’antiga quadra d’Enveja; prop de l’església s’alça la torre de Sant Joan (o castell d’Enveja).
El lloc és esmentat ja al s XIII
Sant Joan del Mercat
Església
Església parroquial de València, d’origen gòtic (1368).
Fou reformada en estil barroc 1603-1700 A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi collaboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino 1697-1700, de tema apocalíptic A la façana, més classicista, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç Les pintures i talles de les capelles —obres de Capuç, Boney, Conchillos, Josep Vergara murals de la capella de la Comunió, etc— han estat força malmeses
Santiago del Estero
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Nord.
La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació Poblament rural