Resultats de la cerca

El 1541 Carles V hi intentà un desembarcament, sense èxit el 1775 ho intentà, també sense èxit, un destacament de l’exèrcit de Carles III d’Espanya, comandat pel general O'Reilly Al s XIX fou centre d’immigració de menorquins

Comprenia des de la rambla de les Coves fins al Xúquer, inclosa la comarca castellana de Requena, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente en ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura de València

La seva filla i hereva Antònia l’aportà en matrimoni a Lluís de Vic i de Corbera, senyor de Gallinera i Ebo Fou reconeguda com a títol del regne el 1863 al seu descendent Josep Pere de Vic, òlim Manglano i Ruiz, primer baró de Vallverd La grandesa d’Espanya annexada al títol fou reconeguda el 1950 al net d’aquest, Joaquim Manglano i Cucaló de Montull, baró de Càrcer, de Beniomer i d’Alcanalí i Mosquera

La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de San José i baró…

En ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura d’Alacant Tenia les sotsprefectures de Xàtiva i de Dénia

Amb un port d’importància decreixent que registra un considerable volum d’exportacions, principalment de productes agrícoles del país, és una ciutat que ofereix modernes construccions al voltant de la vella Casbah i de l’antiga fortalesa dels temps del domini espanyol Bisbat catòlic i universitat Fundada a començament del s X i incorporada als imperis almoràvit i almohade, fou fins al s XIV un centre important d’intercanvis entre el món cristià mediterrani teixits i vi i les rutes centreafricanes or i esclaus, sobretot, procedents del Sudan Els catalans comerciaren amb Orà des d’abans del…

La capital és La Plata Excepció feta de la serralada de la Ventana i la del Tandil, el terreny és predominantment pla Al nord, entre els rius Paraná i Salado, hi ha una àrea suaument ondulada, i al centre una àrea molt plana, drenada per nombrosos rius, molts dels quals sense desguàs, que han originat estanys, i una àrea, situada entre les alineacions muntanyoses de la serralada de la Ventana i la del Tandil i la mar, d’uns 200 m d’alçària, amb una inclinació general al sud-est Els rius principals són el Paraná i els seus afluents, el Salado i el Colorado, però tota la província és drenada…

El clima és temperat oceànic 16,6°C de temperatura mitjana 900-1000 mm de pluviositat anual El nucli de la ciutat, per raó de la seva activitat portuària, és vora el port, i presenta una disposició en quadrícula, amb carrers estrets Al voltant d’aquest nucli s’ha estès la ciutat nova, segons una disposició radial El centre urbà és la plaça de Mayo, on hi ha la catedral, la Casa Rosada seu de la presidència de la república i altres edificis del govern, i la plaça del Congreso on és situat el palau del congrés, ambdues places unides per l’avinguda de Mayo En aquesta àrea se situen els bancs,…

La geografia física Situat a la regió d’unió del sòcol rígid d’Àfrica i de les muntanyes terciàries de l’Atles, les formacions precambrianes i paleozoiques ocupen poca extensió, excepte prop de la costa, a l’E d’Alger, on són acompanyades per extrusions volcàniques El Secundari, generalment calcari o margós, forma el principal esquelet de l’Atles des del Sàhara fins a la mar, i el Terciari, també molt desenvolupat, és afectat fins al Miocè inferior per les diferents fases de plegament de l’Atles Des de la Mediterrània fins al Sàhara se succeeixen tres grans zones, el Tell, l’estepa i el…

Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…