Resultats de la cerca
Es mostren 13078 resultats
Sant Miquel de les Salines
L’església de Sant Miquel de les Salines
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, als turons i raiguer de les serres bètiques meridionals valencianes, que inclou en les fronteres poligonals recents algunes elevacions com La Hita (237 m alt.) i La Vieja (179 m).
Barrancs com Lo Ballesta, Lo Quesada i El Espartal s’aboquen a la canyada de Lo Siñerio, afluent del Río Nacimiento El barranc de Fayona, que vessa a les salines que no toquen el terme per un delta, correspon a un sector planenc per sota dels 100 m sobre el nivell de la mar, per on passa un canal de Regs de Llevant, el qual assorteix unes 300 ha de regadiu hortalisses i llimoneres L’any 1900 el terme, molt esquifit, tenia 1 313 h, que serien 1 416 el 1930 i 2 164 el 1960 El poble 3 852 h agl 2006 90 m alt és en un creuer de camins que enllacen Bigastre, Benijòfar, la costa, el Pilar i un…
Santiago del Estero
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Nord.
La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació Poblament rural
Santiago del Estero
Ciutat
Capital de la província de Santiago del Estero, Argentina, a la regió Nord.
És situada a 181 m sobre el nivell del mar, a la vora dreta del riu Dulce El seu desenvolupament econòmic és escàs, a causa de la seva situació geogràfica i de la manca de vies de comunicació És el centre comercial de la província Indústries tèxtils i de cuir
Sant Genís d’Oriola
Convent
Convent mercedari del municipi de Sant Miquel de les Salines (Baix Segura), prop de la costa.
Depenia del convent d’Oriola i existia ja el 1419 A l’església de Montserrat d’Oriola hi havia una confraria de Sant Genís, que consta entre el 1419 i el 1693, els membres de la qual es comprometien a acudir amb armes i cavalls a defensar aquest convent quan era atacat pels pirates nord-africans Fou sempre una possessió i filial del monestir de la ciutat d’Oriola, i hi residien pocs religiosos
Sant Fulgenci
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès al N del pla deltaic del Segura.
El terme, en forma de diàbolo, conté a l’W i al S els rodals baixos de La Huerta, El Prado i Candelas, travessats pels assarbs de Enmedio i de La Culebrina, resultat de la bonificació feta pel cardenal Belluga al s XVIII resta el residu de la llacuna d’El Hondo de Ambroz Al NE s’alça el Molar 76 m alt, cenyit pels canals de regadiu d’El Progrés i Regs de Llevant Ha estat l’últim reducte de l’arrossar meridional 263 ha el 1950, ara ja desaparegut Els conreus, a part un magre secà d’ordi, se centren en el regadiu 1 400 ha de carxofes, melons, patates, tomàquets, etc El poble 9 267 h agl 2006 4…
Sant Bartomeu d’Almisdrà
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), al mig de l’horta, 7 km a l’E de la ciutat.
Eclesiàsticament depengué fins al s XVIII de la parròquia del Salvador de la ciutat actualment constitueix una parròquia separada
Rybinsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Jaroslavl’, Rússia, vora el Volga.
Construcció de maquinària Indústria de la fusta, l’adoberia i tèxtil Port fluvial Central hidroelèctrica Institut d’aviació Des del 1946 rebé successivament els noms de Serbakov fins al 1957, Rybinsk 1957-84 i de nou des del 1991 i Andropov 1984- 91
Rybačij
Península
Península de Rússia, a l’oblast’ de Murmansk, que s’endinsa a la mar de Barents.
El relleu presenta un altiplà màxima altitud, 299 m de pendent molt abrupte cap a la mar, format per esquists argilosos, gresos i calcàries La vegetació és de tundra
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina