Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Deseado
Riu
Riu de la Patagònia, Argentina, a la província de Santa Cruz (600 km).
Neix al llac de Buenos Aires, als Andes, i segueix la direcció est forma una àrea d’aiguamolls, a causa de la forta evaporació a què és sotmès, i desguassa en estuari a l’Atlàntic
Colorado
© Fototeca.cat-Corel
Riu
Riu de l’Argentina, a la Patagònia oriental, de la qual constitueix el límit septentrional.
És format per la unió del riu Grande i el Barrancas, que li aporta una cinquena part del cabal 850 km de longitud uns 1300 km de longitud amb el Grande 143,7 m 3 /s El seu règim presenta un màxim a l’estiu i un mínim a l’hivern, d’acord amb el règim nival dels seus afluents de capçalera Des de la confluència dels dos rius, el Colorado pren una direcció general de nord-oest a sud-est Rep, per l’esquerra, el riu Curacó i desguassa a l’Atlàntic formant un ampli delta
Lago Argentino
Llac
Llac de l’Argentina, a la província de Santa Cruz, al sud de la Patagònia.
Té 125 km de longitud, 20 km d’amplada i 200 m de profunditat és alimentat per diverses glaceres i rep també les aigües del riu Santa Cruz comunica amb el llac Viedma per mitjà del riu La Leona
Neuquén
Divisió administrativa
Província de l’W de l’Argentina, fronterera amb Xile, situada al massís paleozoic de la Patagònia.
La capital és Neuquén 90 089 h 1980 Els Andes, que la voregen per l’W, no assoleixen altituds elevades en aquest sector, bé que el glacialisme és important i hi ha bastants llacs d’aquest origen el de Nahuel-Huapí fou declarat parc nacional El clima és temperat fred i bastant sec Els rius principals són el Neuquén i el Limay, que pertanyen a la conca del Negro L’economia es basa fonamentalment en la ramaderia de llana La majoria de les terres útils són ocupades per prats Els conreus principals són de cereals i arbres fruiters, especialment pereres És important l’explotació forestal per a la…
Pampa
Regió
Regió natural de l’Argentina, situada al centre del país, al N de la Patagònia i al S del Chaco.
Ocupa part de les províncies de Buenos Aires, Mendoza, San Luis, Córdoba, Santa Fe i La Pampa Bé que té morfològicament les mateixes característiques que el Chaco, la distinció s’ha de fer a nivell de vegetació el Chaco és cobert de boscs i la Pampa de prats i pastures És una immensa plana que va guanyant nivell d’E cap a W i NW Dins aquest gran territori hom distingeix quatre parts la Pampa ondulada, la deprimida, la plana interposada i l’alta Això comporta unes variacions climàtiques importants El clima és temperat i humit a l’E 1 058 mm i estepari a l’W 250 mm La vegetació és de gramínies…
golf de San Matías
Golf marí
Golf de l’Argentina, a la costa de la Patagònia, que s’estén entre la punta Bermeja, al N, i la punta Norte, a la península Valdés, que el tanca pel S.
San Antonio n'és el principal port
llac Buenos Aires
Llac
Llac d’origen glacial dels Andes, a la Patagònia, entre Xile, a la regió d’Aisén del General Carlos Ibáñez del Campo, i l’Argentina, a la província de Santa Cruz (2 240 km2).
D’origen glacial és alimentat per les glaceres que el voregen Els seus emissaris són el Baker, al vessant del Pacífic, i el Río Deseado, al de l’Atlàntic
Argentina
Estat
Estat que ocupa la major part de l’Amèrica del Sud al sud del tròpic de Capricorn i a l’est dels Andes; limita amb Bolívia al nord, amb el Paraguai al nord-est, amb el Brasil, l’Uruguai i l’oceà Atlàntic a l’est i amb Xile a l’oest; la capital és Buenos Aires.
La geografia física El relleu L’Argentina reivindica les illes Malvines Falkland, Geòrgia del Sud, Sandwich del Sud i Orkney del Sud a la Gran Bretanya una part de l’Antàrtida a la Gran Bretanya, i un altre a Xile Aquests territoris sumen una extensió de 981182 km 2 La posició dins el continent dona lloc a dues façanes ben definides a l’est, les valls de l’Uruguai i del Paranà, que conflueixen al Riu de la Plata, i la llarga costa atlàntica a l’oest, la serralada dels Andes Dins aquest marc resten inclosos materials geològics molt diversos formacions terciàries postorogèniques, amb abundant…
oceà Atlàntic
Oceà
Oceà que forma una franja en forma de S entre les costes d’Amèrica i les d’Europa i Àfrica, i resta limitat, a la part nord, per l’oceà Àrtic, mentre al sud s’obre totalment a l’Antàrtic.
La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…
Panamericana
Xarxa viària
Sistema col·lectiu de carreteres, d’aproximadament 48 000 km de llarg, que circula des d’Alaska fins a la Patagònia Hi ha un tram d’uns 80 km a Panamà i el NW de Colòmbia que encara no està construït, perquè, entre d’altres raons, passa per un espai reserva de la Biosfera. Aquest eix viari no és uniforme, i en alguns trams no és possible circular durant l’estació de plujes. Aquesta carretera, que passa per 13 països, fou concebuda en la V Conferència Internacional del Estats Americans del 1923..