Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
es Molinar
Barri
Barri de Palma (Mallorca), vora la mar, a llevant del nucli urbà, al voltant des Portitxol (antic port de pescadors a la desembocadura des Torrentó, que el petit promontori de sa Roqueta separa des Portitxolet) on desemboquen els torrents de Bàrbara i Gros.
Comprèn les agrupacions de cases de can Pere Antoni, es Portitxol, es Primer Molinar, es Rotlet, es Segon Molinar i ses Figueres Baixes El barri sorgí a partir de mitjan segle XIX prop dels molins fariners existents en aquest sector de la vila gairebé desapareguts del tot L’iniciaren el nucli de cases de pescadors i d’esbarjo des Portitxol, la urbanització des Primer Molinar i unes quantes guinguetes, entre les quals foren famoses Davall Terra i can Pere Antoni La construcció de fàbriques de gas i d’electricitat i de la carretera de Llucmajor desfigurà el caràcter del barri La…
es Portitxol
Cala
Petita cala del municipi de Palma (Mallorca), a llevant del nucli urbà, que donà nom a una de les agrupacions de cases que formen l’actual nucli des Molinar.
Veneçuela
Estat
Estat de l’Amèrica meridional, limitat al N per la mar de les Antilles i l’oceà Atlàntic, a l’E per Guyana, al S pel Brasil i Colòmbia i a l’W per Colòmbia; la capital és Caracas.
La geografia física El relleu i la geologia Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre grans unitats de relleu l’escut de la Guaiana, els Andes, separats de l’escut per una extensa plana els llanos , i el sistema muntanyós del Carib L’escut de la Guaiana, situat al S i a l’E del riu Orinoco, és un massís molt antic de roques cristallines precambrianes, molt metamorfosades, recobertes per un conjunt de gresos disposats horitzontalment, que donen al conjunt un aspecte de relleu tabular Els rius hi han excavat profundes valls, dominades per elevacions solitàries, restes d’antics peneplans Els…
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…