Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Bolívar
Divisió administrativa
Estat federat de Veneçuela.
La capital és Ciudad Bolívar És ocupat en gran part pel massís oriental de la Guaiana, que assoleix en aquest indret les màximes altituds Yumari, 2 260 m Roraima, 2 810 m, excepció feta de la regió més septentrional, que forma part de les planes de l’Orinoco La conca hidrogràfica principal és la del riu Orinoco i els seus afluents Caura i Caroní, i la del riu Cuyuni, que desemboca a l’Atlàntic El clima és tropical, en part modificat per l’altitud, amb pluges abundants uns 1 500 mm de maig a octubre L’economia és basada principalment en la mineria manganès i sobretot ferro a Cerro Bolívar i a…
Caracas
Ciutat
Capital del districte federal de Caracas i de l’estat de Veneçuela, situada a la vall de Caracas de la Cordillera de la Costa.
La vella Caracas ocupa l’oest de la vall, i en la seva ràpida expansió a partir de 1945 s’ha annexat a altres centres urbans Al costat d’edificis alts i moderns, contrasten barris extensos de cases amb jardins Altres barriades d’habitatges mísers cobreixen els vessants de les muntanyes, resultat de la immigració en massa dels anys seixanta, atreta per la industrialització i altres fonts de treball El creixement més important de població ha estat assolit per la seva àrea metropolitana, que comprèn part del districte de Sucre Principal centre comercial del país i nucli industrial teixits, arts…
Petrer
Petrer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà estès als elevats contraforts subbètics de la penya del Sit (1 127 m alt.), gran massís cretaci trapezoidal de 30 km2, i als contraforts nummulítics del Maigmó (llomes de Puça, 1 000 m).
El Sit es presenta espadat pels flancs de l’E i del S, obert i molt seccionat cap a ponent per les rambles de Bateig i de les Salinetes, afluents del Vinalopó, com les rambles de Puça i de Catí i el barranc dels Molins, que drena el NE del dilatat terme La serra del Frare 1 140 m, al NE, presideix una contrada gairebé deserta on fou bastit el 1678 el Pantanet, sobre un afluent de la rambla de Puça, entre aquella serra i la del Cavall 933 m La faixa al S de la població és un glacis comprès entre els 500 i els 400 m d’altitud, abocat al municipi d’Elda A la superfície, inculta, destaquen 3 830…
Novelda
Vista aèria de la ciutat de Novelda
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, situat al corredor d’enllaç que travessa les serres subbètiques valencianes aprofitat pel tram mitjà del Vinalopó i pels camins i el ferrocarril, que el flanquegen.
El terme és en una bona part planer l’accidenten la serra de la Forna al SW, el tossal de Beties 693 m alt i de la Mola 541 m al NE, el Montagut, la lloma de la Xirixola i la serreta Llarga al NE, que avancen enmig d’un relleu àrid glacificat, i l’extrem meridional de la serra del Sit El Vinalopó, una mica encaixat, té una certa tendència a ramificar-se dins el seu llit major, i recull diverses rambles de funció molt esporàdica Al llit de la rambla del Vinalopó brollen fonts salabroses, com les mines —autèntiques foggaras — del molí de la Mola 2,7 km i de la rambleta del Pla 1,5 km El sòl no…
Elda
Vista aèria de la ciutat d'Elda en direcció a llevant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Vinalopó Mitjà.
És situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’eixamplament transversal de les alineacions prebètiques que fa transició cap als altiplans de la Manxa i que recorre el Vinalopó aquesta “rambla” penetra des del nord en sentit meridià a un pla de 350 a 400 m, on s’encaixa prop de 10 m El pla inclinat té un fons triàsic sobre el qual es destaquen les alineacions SW-NE, de l’Eocè prebètic serres de Cámara, 838 m alt, i de Bolón, 656 m, al NW la Torreta, 558 m, al N el Bateig, 552 m, al sud i els vessants del Cavall i del Sit, ja dins Petrer El Miocè es mostra transgressiu, i el…
el Vinalopó Mitjà
Comarca del País Valencià, a la regió d’Alacant.
La geografia La capitalitat comarcal és compartida per Elda i Novelda És situada de ple sobre les alineacions subbètiques valencianes i llurs raiguers meridionals El predomini de les alineacions de serres i crestes SW-NE és pertorbat per nombrosos accidents interposats, sobretot pel canal triàsic que forma part de la cicatriu del sòcol profund entre Requena i Elx, que doni lloc a abundants afloraments salinogipsosos entorn de l’eix del Vinalopó, i alguns de més allunyats, com el diapir de la Madrava i Puça, a Petrer, i el conegut cabeç de la Sal de Pinós Un seguit de corredors adopten l’estil…
Veneçuela
Estat
Estat de l’Amèrica meridional, limitat al N per la mar de les Antilles i l’oceà Atlàntic, a l’E per Guyana, al S pel Brasil i Colòmbia i a l’W per Colòmbia; la capital és Caracas.
La geografia física El relleu i la geologia Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre grans unitats de relleu l’escut de la Guaiana, els Andes, separats de l’escut per una extensa plana els llanos , i el sistema muntanyós del Carib L’escut de la Guaiana, situat al S i a l’E del riu Orinoco, és un massís molt antic de roques cristallines precambrianes, molt metamorfosades, recobertes per un conjunt de gresos disposats horitzontalment, que donen al conjunt un aspecte de relleu tabular Els rius hi han excavat profundes valls, dominades per elevacions solitàries, restes d’antics peneplans Els…