Resultats de la cerca
Es mostren 621 resultats
Cordillera de la Costa
Serralada
Alineació muntanyosa al nord de Veneçuela que s’estén d’oest a est, de la Cordillera de Mérida fins a la península de Paria.
Els materials són d’origen metamòrfic gneis i esquists i de plegament alpí, relacionats amb les Antilles És dividida en dos sectors parallels a la costa un, l’occidental, és constituït per dues seccions separades pel llac de Valencia i la conca del Tuy, on la meridional no supera els 2 000 m, però hi neixen nombrosos rius al septentrional, d’alçada mitjana de 2 000 m, hi ha els cims més alts Naiguatà, 2 765 m, i Pico Coniza, 2 410 m El sector oriental és constituït per la Serra Cumaná, el cim més destacat de la qual és el Turimiquire 2 596 m
Cabimas
Ciutat
Ciutat de Veneçuela, a l’estat de Zulia, a la vora oriental del llac de Maracaibo.
És un nucli productor i refinador de petroli, unit per oleoducte amb Lagunillas Port internacional
Cojedes
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és San Carlos 37 892 h 1981 L’extrem nord és ocupat per les alineacions muntanyoses de la Cordillera de la Costa la resta de l’estat forma part dels Llanos L’estat és drenat pels rius Cojedes, Claro, San Carlos i Pao, afluents del Portuguesa, a la conca de l’Orinoco El clima és subequatorial, amb temperatures mitjanes d’uns 27°C i precipitacions que oscillen entorn dels 1 500 mm, amb una estació seca molt aguda L’agricultura blat de moro, verdura, arròs, mandioca, tabac, cafè, cotó, canya de sucre i la mineria asbest a Tinaquillo hi són importants, però la principal activitat és la…
Ciudad Guayana
Ciutat
Ciutat de Veneçuela, al SE de l’estat de Bolívar.
Centre comercial resultant de la fusió de Puerto Ordaz, San Félix, Matanzas, Caruachi i Castillito, a la confluència dels rius Orinoco i Caroní Els darrers anys la població ha experimentat un gran creixement degut a l’expansió econòmica Indústria siderúrgica, química i de la construcció Encreuament de carreteres i ferrocarrils miners Port fluvial i aeroport
Ciudad Bolívar
Ciutat
Capital de l’estat de Bolívar, Veneçuela, situada al sud del país, a la vora dreta del baix Orinoco.
És el principal centre agrícola, ramader, miner manganès, bauxita i les explotacions de ferro de Cerro Bolívar i comercial i nucli industrial hidroelèctrica de l’estat La via de comunicació més important és la de l’Orinoco port fluvial i també marítim gràcies de l’amplada del riu Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, Núcleo Bolívar Fou fundada cap al 1760 per Joaquín Moreno de Mendoza amb el nom d' Angostura El 1846 el congrés nacional li canvià el nom per l’actual Hi fou celebrat el congrés d’Angostura 1819
Delta Amacuro
Divisió administrativa
Territori federal de Veneçuela, que s’estén pel delta de l’Orinoco i, al sud, per la serra d’Imataca.
La capital és Tucupita 21 417 h 1971 El clima és tropical, amb temperatures mitjanes d’uns 28°C i uns 2 000 mm de pluja l’any Amb 2 h/km 2 1984, és un dels estats menys densos, amb una població guarauna que viu agrupada en rancherías practicant una economia d’autoconsum El 1924 hi fou introduïda l’agricultura, especialment a Imataca arròs, blat de moro i fruites, i l’explotació forestal des del 1945 hom explota jaciments d’asfalt i de petroli a l’àrea de la capital
Arauca
Riu
Riu de Veneçuela i Colòmbia, afluent de l’Orinoco per la vora esquerra (1 300 km).
Neix a la serralada Oriental, a Colòmbia, i fa de frontera entre aquest país i Veneçuela durant 280 km És navegable fins a El Amparo, poc després d’Arauca
Apure
Riu
Riu de Veneçuela, afluent per l’esquerra de l’Orinoco (815 km).
Neix per la unió dels rius Uribante i Sarare prop de Guasdualito Recorre les planes de l’Orinoco en direcció W-E, i per la vora esquerra rep el riu Portuguesa a San Fernando de Apure Des d’aquesta ciutat el riu adquireix un caràcter deltaic, amb nombroses bifurcacions fins que desguassa a l’Orinoco prop de Caicara de l’Orinoco En aquest darrer tram l’Apure és navegable
Anzoátegui
Divisió administrativa
Estat federat de Veneçuela.
Situat a l’est del país, és format per tres regions naturals la muntanya a l’est, les mesas de pasturatges durs, a l’est i al sud, i la depressió d’Unare, que ocupa una gran part de l’estat, de sòls alluvials L’economia, a part els recursos tradicionals ramaderia, pesca, agricultura, s’ha vist fortament incrementada amb l’explotació petroliera de les mesas Anaco, El Tigre, que han permès d’installar grans refineries Puerto La Cruz La població es concentra a la costa est, on hi ha la capital de l’estat, Barcelona 246 675 h 1990
República de la Gran Colòmbia
Geografia històrica
Confederació integrada pels actuals estats de Colòmbia, Veneçuela, l’Equador i Panamà.
Fou constituïda al congrés d’Angostura 1819, i Simón Bolívar en fou el primer president En el congrés de Cúcuta, on en fou elaborada la constitució 1821, es manifestaren les primeres dissensions entre centralistes i federalistes, fet que menà a la seva desintegració Veneçuela 1829 i l’Equador 1830 se separaren i, així reduïda, el 1831 restà formada la República de Nova Granada, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia