Resultats de la cerca

Ha donat nom al territori del Delta Amacuro

Formada pels caps dels antics municipis d’Acarigua i d’Araure, és un centre agrícola canya de sucre, cotó i ramader Indústria derivada de l’agricultura i de la ramaderia

La capital és Coro Comprèn la península de Paraguaná Al sud, el relleu és format per les serres septentrionals dels Andes veneçolans 1 990 m el pic Cerrón al nord, els rius Tocuyo, Aroa, Güegües i Mitare han reblert, amb llurs alluvions, antics golfs marins El clima és càlid 28°C de temperatura mitjana anual i sec, amb pluges que oscillen entre els 350 i el 500 mm, de nord a sud Des del 1900, la població s’ha triplicat el 1940 s’hi inicià el flux immigratori, provocat pel descobriment de petroli a Paraguaná, on, en el 12% del territori, es concentra la meitat de la població…

La capital és Tucupita 21 417 h 1971 El clima és tropical, amb temperatures mitjanes d’uns 28°C i uns 2 000 mm de pluja l’any Amb 2 h/km 2 1984, és un dels estats menys densos, amb una població guarauna que viu agrupada en rancherías practicant una economia d’autoconsum El 1924 hi fou introduïda l’agricultura, especialment a Imataca arròs, blat de moro i fruites, i l’explotació forestal des del 1945 hom explota jaciments d’asfalt i de petroli a l’àrea de la capital

De règim pluvial tropical, el seu curs és poc conegut

L’augment demogràfic, recent, és posterior als terratrèmols que destruïren diverses vegades la ciutat Actualment és a la vora del riu Manzanares i estesa fins al golf de Cariaco, on hi ha Puerto Sucre, el port És el nucli industrial indústria tèxtil, del tabac, de l’oli de coco i el centre comercial d’una àrea predominantment agrícola i ramadera És un important port pesquer, amb indústria conservera s ardines Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, fundada el 1958 La regió fou explorada per Pedro Alonso Niño i Cristóbal Guerra en 1499-1500, però el primer establiment hi fou…

Centre comercial des d’on hom exporta cafè, blat de moro i licor Fundada per Juan de Ampúes el 1527, fou la capital de la província de Veneçuela i el punt de partida de nombroses expedicions que anaven cap a l’interior a cercar El Dorado El 1531 esdevingué seu d’un bisbat que fou traslladat a Caracas el 1581

Els materials són d’origen metamòrfic gneis i esquists i de plegament alpí, relacionats amb les Antilles És dividida en dos sectors parallels a la costa un, l’occidental, és constituït per dues seccions separades pel llac de Valencia i la conca del Tuy, on la meridional no supera els 2 000 m, però hi neixen nombrosos rius al septentrional, d’alçada mitjana de 2 000 m, hi ha els cims més alts Naiguatà, 2 765 m, i Pico Coniza, 2 410 m El sector oriental és constituït per la Serra Cumaná, el cim més destacat de la qual és el Turimiquire 2 596 m

La capital és San Carlos 37 892 h 1981 L’extrem nord és ocupat per les alineacions muntanyoses de la Cordillera de la Costa la resta de l’estat forma part dels Llanos L’estat és drenat pels rius Cojedes, Claro, San Carlos i Pao, afluents del Portuguesa, a la conca de l’Orinoco El clima és subequatorial, amb temperatures mitjanes d’uns 27°C i precipitacions que oscillen entorn dels 1 500 mm, amb una estació seca molt aguda L’agricultura blat de moro, verdura, arròs, mandioca, tabac, cafè, cotó, canya de sucre i la mineria asbest a Tinaquillo hi són importants, però la principal activitat és la…