Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
la Guaiana
Regió
Regió del NE d’Amèrica del Sud que s’estén des del riu Orinoco fins a l’Atlàntic i que comprèn la Guaiana Francesa, Surinam, el sector sud-oriental de Veneçuela i una part del Brasil.
És un antic massís cristallí peneplanitzat, compost per roques metamòrfiques del Precambrià i intrusions granítiques, recobert durant el Secundari per sediments i que més tard, afectat pels moviments tectònics i l’erosió, s’ha rejovenit i ha aflorat el sòcol en molts indrets Això dona lloc a un relleu tabular molt característic tepuyes Cap a la perifèria del massís són els relleus en cuesta els que predominen, fins a arribar a les planes costaneres formades per dipòsits alluvials on és més favorable l’agricultura i on es concentra la població La xarxa hidrogràfica és formada per l’Orinoco i…
Caroní
Riu
Riu de Veneçuela, afluent de l’Orinoco per la dreta (925 km).
Neix als contraforts occidentals del mont Roraima, a la serra Pacaraima, i flueix en una direcció general oest en arribar a la Gran Sabana, gira vers el nord, i aigua avall rep, per la dreta, el riu Churun, i després, per l’esquerra, el riu Paragua Desemboca a Puerto Ordaz Amb el nom del riu ha estat designada una part del territori de la missió de Guaiana encomanada als caputxins catalans 1680-1817
Bolívar
Divisió administrativa
Estat federat de Veneçuela.
La capital és Ciudad Bolívar És ocupat en gran part pel massís oriental de la Guaiana, que assoleix en aquest indret les màximes altituds Yumari, 2 260 m Roraima, 2 810 m, excepció feta de la regió més septentrional, que forma part de les planes de l’Orinoco La conca hidrogràfica principal és la del riu Orinoco i els seus afluents Caura i Caroní, i la del riu Cuyuni, que desemboca a l’Atlàntic El clima és tropical, en part modificat per l’altitud, amb pluges abundants uns 1 500 mm de maig a octubre L’economia és basada principalment en la mineria manganès i sobretot ferro a Cerro…
Amacuro
Riu
Riu al NE de Veneçuela, que forma frontera natural amb la Guaiana (250 km).
Ha donat nom al territori del Delta Amacuro
Salto Angel

El Salto Angel
Cascada
Cascada del riu Kerepakupai, tributari del Churun, subafluent del Caroní, a l’altiplà de la Guaiana.
És considerada la més alta del món 979 m, 807 m dels quals de caiguda ininterrompuda La regió i la cascada foren explorades per primera vegada, l’any 1927, per dos catalans Joan Mundó i Freixes , de Barcelona, i Fèlix Cardona , de Malgrat de Mar La cascada rebé el nom del nord-americà James C Angel, primer pilot que la sobrevolà per encàrrec de Fèlix Cardona El salt d’aigua es troba dins del parc nacional Canaima, que ocupa una extensió d’uns 30000 km² a l’estat de Bolívar Veneçuela Fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1994 Erròniament, també fou conegut amb el nom de…
Cerro Bolívar
Muntanya
Muntanya de Veneçuela, a l’estat de Bolívar, al N del massís de la Guaiana (802 m).
És el jaciment de mineral de ferro més important de Veneçuela Fins el 1948 fou conegut per Cerro La Parida
Sierra Pacaraíma
Serra
Serra de la Guaiana, entre Veneçuela i el Brasil, d’uns 450 km de llargada i amb una altitud màxima de 2 772 m.
Cuyuní
Riu
Riu d’Amèrica del Sud que neix al massís de Guaiana, Veneçuela, i desguassa a l’estuari de l’Essequibo, Guyana (uns 900 km de longitud i 50 000 km2 de conca).
De règim pluvial tropical, el seu curs és poc conegut
Veneçuela

Estat
Estat de l’Amèrica meridional, limitat al N per la mar de les Antilles i l’oceà Atlàntic, a l’E per Guyana, al S pel Brasil i Colòmbia i a l’W per Colòmbia; la capital és Caracas.
La geografia física El relleu i la geologia Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre grans unitats de relleu l’escut de la Guaiana, els Andes, separats de l’escut per una extensa plana els llanos , i el sistema muntanyós del Carib L’escut de la Guaiana, situat al S i a l’E del riu Orinoco, és un massís molt antic de roques cristallines precambrianes, molt metamorfosades, recobertes per un conjunt de gresos disposats horitzontalment, que donen al conjunt un aspecte de relleu tabular Els rius hi han excavat profundes valls, dominades per elevacions solitàries, restes d’antics peneplans Els…
Amazònia
Vista de la selva plujosa equatorial americana de l’Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…