Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Valencia
Ciutat
Capital de l’estat de Carabobo, Veneçuela.
Situada en una plana, 5 km a l’W, del llac del mateix nom, a 472 m alt, és el centre d’una de les regions agrícoles més riques Hi ha indústries metallúrgiques, petroquímiques, de la pell i del calçat Centre d’ensenyament superior
Aragua
Divisió administrativa
Estat federat de Veneçuela.
Hom hi pot distingir quatre regions fisiogràfiques la serralada costanera la depressió central, on se situen els principals centres industrials, que acaba a la depressió del llac Valencia la serralada interior i la regió dels Llanos El clima hi és tropical i l’estació de les pluges va del maig a l’agost Els rius més importants són el Tuy i el Guarico L’ocupació principal és la ramaderia Entre els productes agrícoles destaquen el cafè, el cacau, la canya de sucre, el tabac, l’arròs, les bananes i el blat La capital és Maracay
Anzoátegui
Divisió administrativa
Estat federat de Veneçuela.
Situat a l’est del país, és format per tres regions naturals la muntanya a l’est, les mesas de pasturatges durs, a l’est i al sud, i la depressió d’Unare, que ocupa una gran part de l’estat, de sòls alluvials L’economia, a part els recursos tradicionals ramaderia, pesca, agricultura, s’ha vist fortament incrementada amb l’explotació petroliera de les mesas Anaco, El Tigre, que han permès d’installar grans refineries Puerto La Cruz La població es concentra a la costa est, on hi ha la capital de l’estat, Barcelona 246 675 h 1990
Yaracuy
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela, limitat al N per l’estat de Falcón, a l’E pel de Carabobo i la mar de les Antilles, al S pels estats de Cojedes i Lara i a l’W per aquest últim.
La capital és San Felipe 65 793 h 1990 Forma dues regions muntanyoses a l’W i a l’E, separades per la depressió tectònica dels rius Turbio i Yaracuy Altres rius importants són l’Aroa i el Nirgua El clima és tropical humit 1 280 mm, més temperat a la muntanya La riquesa econòmica principal és l’agricultura sobretot canya de sucre, i també cafè, cacau, fruita, arròs, blat de moro, cotó i plàtans La ramaderia hi és poc desenvolupada Hi ha mines de coure, argent, or i plom, i les indústries són derivades de l’agricultura
la Guaiana
Regió
Regió del NE d’Amèrica del Sud que s’estén des del riu Orinoco fins a l’Atlàntic i que comprèn la Guaiana Francesa, Surinam, el sector sud-oriental de Veneçuela i una part del Brasil.
És un antic massís cristallí peneplanitzat, compost per roques metamòrfiques del Precambrià i intrusions granítiques, recobert durant el Secundari per sediments i que més tard, afectat pels moviments tectònics i l’erosió, s’ha rejovenit i ha aflorat el sòcol en molts indrets Això dona lloc a un relleu tabular molt característic tepuyes Cap a la perifèria del massís són els relleus en cuesta els que predominen, fins a arribar a les planes costaneres formades per dipòsits alluvials on és més favorable l’agricultura i on es concentra la població La xarxa hidrogràfica és formada per l’Orinoco i…
Amazònia
Vista de la selva plujosa equatorial americana de l’Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…