Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Kumayri
Ciutat
Ciutat d’Armènia.
Situada a 1 500 m d’altitud, la voregen muntanyes pel nord i l’est Important centre tèxtil fàbriques de maquinària i electrodomèstics Fundada el 1840 amb el nom d' Aleksandropol , el 1924 fou anomenada Leninakan fins el 1991, que adoptà el nom actual El 1988 perdé la meitat dels habitants a causa d’un terratrèmol
Alt Karabakh
Divisió administrativa
Territori del Caucas, autoproclamat estat independent amb el nom de República d’Artsakh i reivindicat per l’Azerbaidjan.
La capital rep el nom oficial en àzeri de Xankəndi, tot i que el nom tradicional en armeni és Stepanakert oficial en època soviètica Situada al N de la serralada del Karabakh, al Petit Caucas, el terreny és muntanyós Gyamish, 3724 m, i la vegetació comprèn des de l’estepa de les terres baixes, extenses àrees de bosc caducifoli, fins a prats alpins Hi ha vinyes i pastures i hi són desenvolupades la sericicultura i la ramaderia ovina Indústria lleugera i alimentària La població és majoritàriament armènia, però el 1923 Stalin incorporà el territori a la República Socialista…
Caucàsia
Regió
Nom amb què és designada la regió que s’estén entre la mar Negra i la mar Càspia i té com a límit septentrional les conques del Kuban’ i el Terek i com a límit meridional l’altiplà d’Anatòlia i l’Iran.
En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals hi ha l’agricultura, especialment a la…
Quindío
Divisió administrativa
Departament de Colòmbia.
La capital és Armenia 272 574 h 2005
Aragac
Massís
Massís volcànic del Petit Caucas, a Armènia, a l’W del llac Sevan.
Els seus vessants, recoberts d’andesites, obsidianes i pedra tosca, tenen nombroses fonts termals El massís culmina als 4 095 m
Araxes
Riu
Riu de la regió del Caucas, fronterer entre Turquia, l’Iran, l’Azerbaidjan i Armènia (994 km).
Neix a Turquia, amb el nom d’Aras, i el seu curs és interromput per nombrosos salts i aprofitat per a la irrigació, sobretot a partir de Sabirabad, on s’ajunta amb el Kura i rega una plana eminentment agrícola cotó, arròs Desemboca a la mar Càspia formant delta
Sevan
Llac
Llac muntanyós d’Armènia, el més gran del Caucas, situat a 1 903 m d’altitud, a l’altiplà armeni.
Té una superfície de 1 360 km 2 i una profunditat mitjana de 28,5 m amb una màxima de 83 m Hi neix el riu Razdan, molt aprofitat per a la producció d’electricitat Hom ha construït el túnel Arpa-Sevan, per al transvasament de les aigües del riu Arpa
Transcaucàsia
Regió
Part meridional de la Caucàsia, al S del Gran Caucas, que comprèn les repúbliques d’Armènia, Geòrgia i l’Azerbaidjan.
Urartu
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Mitjà, situat al N d’Assíria i centrat entorn del llac Van (Turquia).
En el moment de la seva màxima expansió comprenia també el llac Urmia o Reza'iyeh Iran i el Sevan Armenia soviètica Hom ha assenyalat una sèrie de semblances en el camp lingüístic, religiós i onomàstic entre els hurrites i els urartis, els quals apareixen per primera vegada a les fonts assíries, quan SalmanassarI vencé Uruatri 1274 aC Molt temps després, el país era conegut com a Nairi, un dels reis del qual, Aramu o Arramu, fou vençut per Salmanassar III 858-825 aC Aquesta derrota, que significà la destrucció de la capital, Arzašku, esperonà, sembla, l’aparició d’una nova dinastia, fundada…