Resultats de la cerca
Es mostren 8732 resultats
Santa Marta
Ciutat
Capital del departament de Magdalena, Colòmbia.
Situada al peu de la Sierra Nevada de Santa Marta, és port a la mar Carib, per on hom exporta bananes Centre comercial i turístic Indústria alimentària
Pereira
Ciutat
Capital del departament de Risaralda, Colòmbia, situada a l’W de la serralada central.
És el centre comercial i industrial del departament A la regió hi ha plantacions de cafè, i la indústria és principalment alimentària
Pasto
Ciutat
Capital del departament de Nariño, Colòmbia, situada al peu del volcà Galeras.
Indústria tèxtil, alimentària i de la construcció i refineries de sucre És important l’intercanvi amb l’Equador Centre d’ensenyament superior Universidad de Nariño, fundada el 1964 Té aeroport
Palmira
Ciutat
Ciutat del departament de Valle del Cauca, Colòmbia, a la vora del riu Cauca, a 1.006 m d’altitud.
Durant molt de temps important centre agrícola i ramader, és actualment la segona ciutat del departament per la seva població i és coneguda com la capital agrícola de Colòmbia Té institut d’agronomia i laboratori i granja agrícola experimental
Putumayo
Divisió administrativa
Departament de Colòmbia.
La capital és Mocoa 36 185 h 2005
Puracé
Volcà
Volcà de Colòmbia (4 970 m), al departament de Cauca, a la serralada central dels Andes i a 30 km de Popayán.
Puerto Montclar
Ciutat
Llogaret situat a la riba esquerra del riu Putumayo, a la intendència de Putumayo, Colòmbia, a la ratlla de l’equador, edificat en honor del caputxí català Fidel de Montclar d’Urgell (1867-1934), fundador i prefecte apostòlic de la missió de Caquetà i Putumayo.
San Andrés Providencia i Santa Catalina
Divisió administrativa
Departament de Colòmbia, que comprèn l’arxipèlag homònim situat al sector occidental del mar Carib.
L’arxipèlag el conformen les illes de San Andrés 27 km 2 , Prividencia 19 km 2 i Santa Catalina 1 km 2 i diversos illots situats sobre la plataforma coralina caribenya La capital és San Andrés 55 426 h 2005
Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia
Geografia històrica
Unió administrativa i política entre Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue), Rhodèsia del Nord (actual Zàmbia) i Nyasalàndia (actual Malawi), des del 1953 al 1963, amb el nom de Federació Centreafricana.
A partir dels anys 1930 la pressió simultània des de Salisbury i Lusaka per crear una federació que inclogués també Nyassalàndia topà amb una forta resistència a Londres, que volia garantir els drets dels africans Això no obstant, la insistència dels blancs de Rhodèsia del Sud, on la presència europea era més densa, trobà un ressò favorable entre els conservadors britànics Segons els federalistes, les mines de coure del Nord depenien del carbó del Sud, Rhodèsia del Sud considerava la del Nord com el seu mercat natural, i afegia que la prosperitat milloraria els territoris més pobres i…