Resultats de la cerca
Es mostren 777 resultats
Sucre
Divisió administrativa
Departament de Colòmbia.
La capital és Sincelejo 236 780 h 2005
Sierra Nevada de Santa Marta
Serralada
Serra de l’extrem nord de Colòmbia, entre la costa de la mar Carib i la Sierra de Perijá (Andes Orientals), formada per roques cristal·lines paleozoiques (granits, gneis i esquists).
S'aixeca aïlladament sobre la plana del Carib i assoleix l’altitud màxima de tot el país al pic de Cristóbal Colón 5 780 m
Santa Marta
Ciutat
Capital del departament de Magdalena, Colòmbia.
Situada al peu de la Sierra Nevada de Santa Marta, és port a la mar Carib, per on hom exporta bananes Centre comercial i turístic Indústria alimentària
San Andrés Providencia i Santa Catalina
Divisió administrativa
Departament de Colòmbia, que comprèn l’arxipèlag homònim situat al sector occidental del mar Carib.
L’arxipèlag el conformen les illes de San Andrés 27 km 2 , Prividencia 19 km 2 i Santa Catalina 1 km 2 i diversos illots situats sobre la plataforma coralina caribenya La capital és San Andrés 55 426 h 2005
Roseau
Localitat
Capital de Dominica.
Situada a la costa sud-occidental de l’illa, a la desembocadura del riu Roseau, té el port en una rada, d’on exporta olis essencials, fruita, llegums i espècies És seu del govern i del bisbat té una catedral anglicana i una de catòlica Hi ha aigües termals
Puerto Montclar
Ciutat
Llogaret situat a la riba esquerra del riu Putumayo, a la intendència de Putumayo, Colòmbia, a la ratlla de l’equador, edificat en honor del caputxí català Fidel de Montclar d’Urgell (1867-1934), fundador i prefecte apostòlic de la missió de Caquetà i Putumayo.
Popayán
Ciutat
Capital del departament de Cauca, Colòmbia, al SW del país.
Centre d’una rica regió agrícola i ramadera Nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior
virregnat del Perú
Geografia històrica
Demarcació administrativa colonial dels territoris castellans a l’Amèrica del Sud.
Creat el 1542, comprenia Nova Castella Perú, Tierra Firme Panamà, Nova Granada Colòmbia, Quito Equador, Charcas Bolívia, la conca del Riu de la Plata i Xile El primer virrei, Blasco Núñez de Vela, hagué de recuperar l’autoritat reial a la zona i fer aplicar les noves lleis del 1542, fet que provocà una forta resistència entre els encomenderos fins el 1554 Francisco de Toledo 1569-81 organitzà l’administració del virregnat, que esdevingué el més important de l’Amèrica llatina gràcies a la seva producció d’argent, base econòmica del període colonial peruà La capital, Lima, fou el centre…