Resultats de la cerca
Es mostren 367 resultats
baronia d’Orpesa
Història
Jurisdicció senyorial concedida a Joan Cervelló i de Centelles.
El 1616 passà als Mercader, barons de Bunyol El terme de la baronia d’Orpesa fou erigit en comtat de Cervelló
Punta Arenas
Ciutat
Capital de la regió de Magallanes i Antàrtica Xilena, Xile, a l’estret de Magallanes.
Centre d’una comarca ramadera, exporta cuirs i pells, fusta i peix congelat Bisbat catòlic
baronia d’Otanell
Història
Jurisdicció senyorial que pertangué als Corberan d’Alet i passà, per enllaç, als Milà d’Aragó, marquesos d’Albaida, als Orense, senyors i, després, vescomtes d’Amaya, i als Orellana-Pizarro, marquesos de la Conquista.
la Ribera de Xúquer
Regió natural i històrica del País Valencià, que comprèn el sector més pla i més proper a la mar de la conca del Xúquer, des que surt, aigua avall de Tous, de la Serralada Ibèrica.
Té una superfície de 1 117,45 km 2 i es divideix en les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa La població total és de 260 510 h 1981, amb una densitat de 233,12 h/km 2 La regió, de Sumacàrcer a Cullera, formà el 1245 el terme general d’Alzira La divisió entre les governacions de València i de Xàtiva al Xúquer al mateix s XIII no respectà la unitat de la regió en canvi, la governació borbònica d’Alzira li restituí, en gran part, la unitat només la vall Farta i el sector pròxim a Xàtiva en restaren exclosos Amb la divisió provincial, quatre poblacions de la Ribera…
el Forn d’Alcedo
Barri
Barri (juntament amb Castellar i l'Oliveral) de València, molt pròxim a Russafa, envoltat per nombroses hortes i amb un important poblament disseminat.
Terrafort
Enclavament
Enclavament (1,25 ha) del municipi de Xàtiva (Costera), entre Rotglà i Corberà i la Llosa de Ranes, al N de la ciutat.
Les seves terres són regades per la séquia del Puig
illa de Wellington
Illa
Illa de Xile, pertanyent a la regió de Magallanes i Antàrtica Xilena, situada davant les costes de la Patagònia, de la qual és separada per l’estret de l’Indio i el canal Mesier.
És montuosa, i les costes són accidentades per fiords És deshabitada
la Costa Blanca
Nom aplicat dins la terminologia turística, inicialment, al litoral de la Marina i, després (1965), estès com a ‘‘denominació geoturística’’ oficial a les costes de les províncies d’Alacant, Múrcia i Almeria fins al cap de Gata.
Aquesta ampliació oficial contradeia una pràctica anterior, quelcom fluctuant, per la part septentrional, fins que hom trobà la de la Costa dels Tarongers o de la Tarongina, però no pel sud Tanmateix, la presència turística del litoral murcià ha estat insignificant fins que hom ha bastit els immobles de La Manga del Mar Menor Els organismes oficials, tanmateix, s’han vist obligats a discriminar la Costa Blanca A, o sia la part que resta involucrada al País Valencià Caldria cercar els més remots precedents de la designació en l' Ákra Leukḗ ‘elevació blanca’, que empraren els mariners grecs per…
ducat de Gandia
©
Història
Territori senyorial, amb centre a la vila de Gandia, concedit (el primer al Regne de València) el 1399 a Alfons d’Aragó i de Foix, que fou succeït pel seu fill Alfons de Gandia i d’Arenós
.
En morir aquest, sense fills, es produí un plet per la successió, fins que s’arribà a una avinença la senyoria i l’horta de Gandia i altres béns, com la vall de Guadalest, passaren al seu nebot Hug de Cardona i de Gandia i al fill d’aquest, Joan de Cardona i de Navarra , a qui fou confiscada Gandia pel fet d’ésser partidari del príncep de Viana un altre nebot, Galvany de Villena, rebé la senyoria d’Aiora El ducat fou incorporat a la corona, però el 1433 fou donat a l’infant Joan, duc de Peñafiel, que, després d’haver-ne alienat una gran part, el cedí 1439 al seu fill, el príncep Carles de…