Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
salina de Coipasa
Salina de Coipasa
Francoise Gaujour (CC BY-NC-ND 2.0)
Salina
Aiguamoll
Àrea pantanosa salina de Bolívia (departament d’Oruro) i, en menor part, de Xile.
És situada als Andes centrals, a la regió de l’Altiplano bolivià 90 km de longitud i 50 d’amplada Al seu extrem nord hi ha el llac de Coipasa 30 km de longitud i uns 15 d’amplada, el qual, per mitjà del riu Lacajahuira, es comunica amb el llac Poopó
Kattegat
Estret marí
Estret de l’Europa septentrional que comunica la mar Bàltica amb la mar del Nord, entre Suècia i Dinamarca (península de Jutlàndia), a través de l’estret de Skagerrak al N i dels de Belt i Øresund al S.
L’amplada i la profunditat màximes són de 149 km i 94 m, respectivament
golf de Guafo
Golf marí
Boca que uneix el golf del Corcovado amb el Pacífic, al S de Xile.
Té uns 50 km d’amplada i separa l’illa de Chiloé, al N, de les illes Guaitecas, al S A la sortida al Pacífic hi ha l’illa del mateix nom
Xile
Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, situat a l’extrem sud-occidental del continent americà, limitat al N pel Perú, a l’E per Bolívia i l’Argentina, al S pels oceans Atlàntic i Pacífic i a l’W pel Pacífic. La capital és Santiago.
La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària es produïren…