Resultats de la cerca
Es mostren 741 resultats
Penas
Golf marí
Extens golf del S de Xile.
Situat a les costes de la província d’Aisén del General Carlos Ibáñez del Campo, entre la península de Taitao, al N, i una quantitat innombrable d’arxipèlags que cobreixen el litoral sud
Patagònia

El mont Fitz Roy, al S de la Patagònia, fronterer entre l’Argentina i Xile
(CC0)
Regió
Gran regió fisiogràfica de l’Amèrica meridional, a l’extrem sud de l’Argentina i Xile.
La geografia S'inicia al S del riu Colorado a l’Argentina i acaba a la Terra del Foc Constitueix una regió administrativa argentina, amb les províncies de Chubut, Neuquén, Río Negro, Santa Cruz i Terra del Foc És un dels tres grans escuts paleozoics de l’Amèrica meridional S'aixeca des de 0 m a l’Atlàntic fins a 1500 m als Andes Hi ha intrusions de laves volcàniques, mantells de basalt, sediments quaternaris procedents de l’Atlàntic i sediments continentals grava patagònica, palets que a causa de l’erosió eòlica han produït el fang característic Es tracta d’un peneplà que arriba a mossegar…
Xile

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, situat a l’extrem sud-occidental del continent americà, limitat al N pel Perú, a l’E per Bolívia i l’Argentina, al S pels oceans Atlàntic i Pacífic i a l’W pel Pacífic. La capital és Santiago.
La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària es produïren…
illa de Wellington
Illa
Illa de Xile, pertanyent a la regió de Magallanes i Antàrtica Xilena, situada davant les costes de la Patagònia, de la qual és separada per l’estret de l’Indio i el canal Mesier.
És montuosa, i les costes són accidentades per fiords És deshabitada
Viña del Mar
Ciutat
Ciutat del centre de Xile, a la regió de Valparaíso.
Situada a la costa del Pacífic, a 7 km al NE de Valparaíso, ciutat de la qual és un barri residencial, té també indústria mecànica, tèxtil, química i alimentària sucre És el centre turístic més important de l’estat xilè
Valparaíso
Ciutat
Capital de la regió de Valparaíso, Xile.
Segona ciutat de l’estat en nombre d’habitants, és el port més important S'estén d’E a W per una estreta franja litoral A causa del seu creixement, ha hagut d’ocupar les muntanyes que envolten la badia És pràcticament unida a la ciutat residencial de Viña del Mar, amb la qual s’enllaça per carrers costeruts, ascensors i funiculars A la gran activitat comercial del port s’uneix una forta industrialització fàbriques de productes químics, metallúrgics, indústries del paper i construccions navals Fundada el 1536 per Juan de Saavedra al costat d’un poblet indi, el 1544 esdevingué un petit port…
Valdivia
Ciutat
Ciutat de la regió de Los Lagos, Xile.
És situada a la confluència dels rius Callecalle i Cruces, al fons de la ria homònima Hi ha indústries metallúrgiques, del calçat, de teixits, de conserves, de la cervesa i adoberies, i té un comerç molt actiu Pel seu port surten els productes provinents de la regió dels llacs És seu episcopal Centre d’ensenyament superior Fundada per Pedro de Valdivia 1552 i arrasada pels araucans, fou repoblada amb el nom de Dulce Nombre de María de Valdivia 1645 Molt activa durant la guerra de la independència de Xile, fou un centre de colonització alemanya 1850 Destruïda per un incendi 1909 i per un…
Tupungato
Volcà
Volcà apagat dels Andes, entre la frontera argentina (regió de Mendoza) i la xilena (regió de Santiago), al SE de l’Aconcagua (6 800 m).
Té neus perpètues
llac Buenos Aires
Llac
Llac d’origen glacial dels Andes, a la Patagònia, entre Xile, a la regió d’Aisén del General Carlos Ibáñez del Campo, i l’Argentina, a la província de Santa Cruz (2 240 km2).
D’origen glacial és alimentat per les glaceres que el voregen Els seus emissaris són el Baker, al vessant del Pacífic, i el Río Deseado, al de l’Atlàntic