Resultats de la cerca
Es mostren 741 resultats
salina de Coipasa

Salina de Coipasa
Francoise Gaujour (CC BY-NC-ND 2.0)
Salina
Aiguamoll
Àrea pantanosa salina de Bolívia (departament d’Oruro) i, en menor part, de Xile.
És situada als Andes centrals, a la regió de l’Altiplano bolivià 90 km de longitud i 50 d’amplada Al seu extrem nord hi ha el llac de Coipasa 30 km de longitud i uns 15 d’amplada, el qual, per mitjà del riu Lacajahuira, es comunica amb el llac Poopó
Chuquicamata
Ciutat
Ciutat de Xile, a la regió d’Antofagasta, a la vall del riu Loa.
És un dels jaciments de coure més importants del món explotat a l’aire lliure, en produeix unes 180 000 tones anuals
Chonos
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a Xile.
S'estén de nord a sud des del golf de Guafo, a la península de Taitao, en uns 200 km És format per més de 1 000 illes i illots que constitueixen els darrers contraforts de la serralada de la Costa, i separat de la costa pel canal de Moraleda, prolongació del Valle Longitudinal Hom hi explota els boscs
Chiloé
Illa
Illa de Xile, a la regió de Los Lagos, prolongació meridional de la Cordillera de la Costa.
És d’economia bàsicament agrícola blat, patates i ramadera porcí Hi és també important la pesca i l’explotació forestal La població es concentra a Ancud i a Castro Fou descoberta per Garci Hurtado de Mendoza 1558 Durant els s XVII i XVIII depengué del virrei del Perú i, posteriorment, de la capitania general de Xile Fou un dels últims reductes reialistes a caure a mans de patriotes 1826
Chillán
Ciutat
Ciutat de la regió de Bío Bío, Xile, al nord-est de Concepción.
Centre comercial i nus de comunicacions
Concepción
Ciutat
Capital de la regió de Bío-Bío, Xile, a la vora dreta de l’estuari del riu Bío Bío.
El creixement demogràfic ha estat notable la població, que a començament del s XX era d’uns 55 000 h, es duplicà en 50 anys i continuà augmentant, sobretot a l’àrea metropolitana la ciutat forma una conurbació amb Talcahuano, i esdevé, així, la tercera aglomeració més important del territori Centre administratiu i comercial port i aeroport i arquebisbat Centre d’ensenyament superior Universidad de Bío Bío, fundada el 1981, i Universidad de Concepción, el 1919 Fou fundada el 1550 per Pedro de Valdivia, que l’anomenà Concepción del Nuevo Extremo Destruïda unes quantes vegades per terratrèmols,…
illes dels Desventurados
Arxipèlag
Illes de l’oceà Pacífic que pertanyen a Xile, formades per les de San Félix (1,6 km2), San Ambrosio (1,5 km2) i Gonzales (0,2 km2).
Los Lagos
Divisió administrativa
Regió de Xile.
La capital és Puerto Montt 175 000 h est 2002 S'estén per la depressió longitudinal i la serralada dels Andes, ocupada per llacs d’origen glacial els principals són el Llanquihue, el Puyehue i el Ranco Hi neixen els rius Bío-Bío i Toltén Centres importants són Osorno i Valdivia
fossa d’Atacama
Fossa marina
Depressió submarina de l’oceà Pacífic, al llarg de la costa oest de l’Amèrica del Sud, entre els paral·lels 17° i 27° S.
Llarga i estreta, té una profunditat que oscilla entre els 6000 i els 7000 m, amb una màxima de 7973 m davant Antofagasta
desert d’Atacama

Salar de Atacama
NovoaR (CC BY-SA 2.0)
Desert
Regió àrida de Xile, situada al llarg de la costa entre els 20 i els 30° de latitud sud, que forma part de les regions d’Antofagasta i Atacama.
El nucli es troba entre el meandre sud del riu Loa i les muntanyes que el separen de la conca fluvial Chañaral-Copiapó La façana costanera és recta i abrupta i a vegades s’aixeca a 600 o 1000 m sobre el nivell del mar, mentre que les muntanyes que la voregen s’aixequen fins als 3000 m La depressió longitudinal interna, parallela a la costa, és interrompuda per elevacions que creen nombroses conques de drenatge interior que contenen quantitats importants de sals d’evaporació entre les quals hi ha els nitrats, que donen lloc a l’única indústria de la regió Més cap a l’est es troba, de primer,…