Resultats de la cerca
Es mostren 2804 resultats
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Roman
Ciutat
Ciutat del judeţ de Bačau, a Moldàvia, Romania.
Situada vora el Vltava, és un nucli industrial indústria metallúrgica, alimentària i materials de construcció
La Paz
Vista del Valle de la Luna , al departament de La Paz, a Bolívia
© X. Pintanel
La Paz
La catedral de La Paz, a Bolívia
© X. Pintanel
Ciutat
Capital administrativa i seu del govern de Bolívia (no és la capital legal) i capital del departament homònim.
És situada en una profunda cubeta d’un altiplà a 3700 m d’altura, amb uns vessants molt escarpats Hom hi distingeix un nucli central d’època colonial, amb carrers estrets i amb grans pendents Al costat dels barris administratius i residencials hom ha installat nombroses petites indústries filatures de llana, cotó, fàbriques de ciment, calçat, manufactura de tabac, i d’altres de menys importància Té aeroport internacional Arquebisbat catòlic Centre d’ensenyament superior Universidad Boliviana Mayor de San Andrés, fundada el 1930, i Universidad Católica Boliviana, el 1966 Fundada per Alonso de…
Papaloapán
Riu
Riu de Mèxic (440 km de longitud i 45 700 km2 de conca).
Neix a les muntanyes de l’estat d’Oaxaca, penetra a l’estat de Veracruz i desemboca a la llacuna de Tequiapán, que comunica amb la mar per la restinga d’Alvarado
Pánuco
Riu
Riu de Mèxic (520 km).
Neix a la regió endorreica de la conca de Mèxic, travessa la regió muntanyosa de San Luis de Potosí i desguassa al golf de Mèxic, prop de Tampico Durant el seu trajecte rep diversos noms Salado, Salto, Tepeji, Tula, Moctezuma
Pando
Divisió administrativa
Departament de Bolívia.
La capital és Cobija 4 218 h 1983
Puebla de Zaragoza
Interior de la catedral de Puebla de Zaragoza
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Puebla, Mèxic.
És la quarta ciutat pel nombre d’habitants i un dels centres econòmics del país És situada en una gran vall prop del vessant oriental del sistema Tarasco-Nahua, al peu dels volcans Iztaccíhuatl i Popocatépetl La vall és recorreguda pel riu Atoyac, afluent del Balsas És un important centre comercial i agrícola i un gran nucli industrial Importants activitats tèxtils, indústries alimentàries, material de construcció i joieria Fundada per Julián Garcés 1531, l’any següent rebé el nom de Puebla de los Ángeles Centre d’ensenyament superior Universidad Autónoma de Puebla, fundada el 1937, i…
Puebla
La catedral de Puebla, a l’estat mexicà del mateix nom
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, situat a l’extrem oriental de la Mesa d’Anàhuac, que constitueix una gran vall vorejada de serralades.
La capital és Puebla de Zaragoza A l’W i separant-lo de la vall de Mèxic s’alça Sierra Nevada, un dels contraforts de la Cordillera Volcánica transversal amb el Popocatépetl i l’Iztaccíhuatl a l’E s’estén el Cofre de Perote 4110 m, l’Orizaba i l’Ocelotin La gran vall de Puebla presenta altituds mitjanes de 2000 m i els cons volcànics Malintzin, 4440 m trenquen l’horitzontalitat de la vall El clima és fred i sec a l’interior i tropical humit als vessants orientals i a la depressió de Las Balsas És un estat agrícola i un dels majors productors de blat de moro i canya de sucre Produeix arròs,…
Prahova
Divisió administrativa
Judeţ de Romania.
La capital és Ploieşti 215 500 h 1983