Resultats de la cerca
Es mostren 2090 resultats
Sant Mer
Enclavament
Enclavament del municipi de Bassella (Alt Urgell), dins el de Pinell de Solsonès (Solsonès), a l’E de Castellnou de Bassella.
Sant Diumenge
Vista parcial de l’església de Sant Diumenge a Riner (Solsonés)
© Fototeca.cat
Masia
Masia situada en una carena espadada de 811 m alt., del municipi de Riner (Solsonès), dins la parròquia i al nord de Su.
Té adossada una església romànica de la fi del s XII, que es conserva molt deturpada per afegits posteriors
Sant Bartomeu
Cim
Cim (870 m) de la serra que separa les valls del Cardener (terme d’Olius) i de la riera de Solsona (terme de Solsona), al Solsonès.
Santa Maria de Pinós
Santuari de Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
Peret
Enclavament
Enclavament del municipi d’Olius (Solsonès) dins el de Llobera de Solsonès, al S de Peracamps.
Peà
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès) aturonat a 971 m alt., entre el Cardener i la rasa de Peà (afluent, per l’esquerra, d’aquest darrer riu).
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume
La Paz
Vista del Valle de la Luna , al departament de La Paz, a Bolívia
© X. Pintanel
La Paz
La catedral de La Paz, a Bolívia
© X. Pintanel
Ciutat
Capital administrativa i seu del govern de Bolívia (no és la capital legal) i capital del departament homònim.
És situada en una profunda cubeta d’un altiplà a 3700 m d’altura, amb uns vessants molt escarpats Hom hi distingeix un nucli central d’època colonial, amb carrers estrets i amb grans pendents Al costat dels barris administratius i residencials hom ha installat nombroses petites indústries filatures de llana, cotó, fàbriques de ciment, calçat, manufactura de tabac, i d’altres de menys importància Té aeroport internacional Arquebisbat catòlic Centre d’ensenyament superior Universidad Boliviana Mayor de San Andrés, fundada el 1930, i Universidad Católica Boliviana, el 1966 Fundada per Alonso de…
golf de Papua
Golf marí
Golf de la mar del Corall, a la costa sud-oriental de Nova Guinea.
Molt irregular i fragós, hi desguassa el riu Fly La profunditat de les aigües és d’uns 200 m
Pando
Divisió administrativa
Departament de Bolívia.
La capital és Cobija 4 218 h 1983