Resultats de la cerca

Les principals aportacions de sediments provenen dels rius Ganges, Brahmaputra i Meghna

Fou conquerit l’any 1955 per una expedició anglesa dirigida per Charles Evans

Fundada en temps de Buda, sembla que hi residí i que fou el lloc del tercer concili budista 341 aC Conquerida per Chandragupta s IV aC, fou l’esplèndida capital dels màuries màuria, descrita per Megastenes com la ciutat més gran del món

És el volcà actiu més alt del món 5 897 m Format per un basament de laves antigues sobre les quals s’aixeca el con actual, el cim és cobert de neu La seva ascensió fou aconseguida per primera vegada per Wilhelm Reid el 1872

A la sortida de la vall d’Hirakud hom construí el pantà més important del país i un dels més grans del món 746 km 2 , amb una resclosa de 4,8 km de llargada Hi ha plantacions d’arròs entre les nombroses branques del delta

És un nucli industrial i comercial, port i nus ferroviari Antigament era anomenada Barygaza El seu port, per on passava quasi tot el comerç amb el món clàssic, fou un dels més importants de l’Índia Unida a l’imperi mongòlic d’Akbar 1572, estigué en poder dels marathes del 1685 al 1782, que fou presa pels britànics

Aviat l’arbre esdevingué meta de pelegrinatges dels adeptes a la nova religió, i al seu costat l’emperador Aśoka segle III aC erigí un famós stupa , del qual sols resta una part del recinte En el seu lloc, abans del segle VII, fou edificat el Mahabodi, monument visitat per un gran nombre de pelegrins de tot el món budista, que ha exercit una gran influència sobre l’arquitectura oriental

Formà part de l’imperi Persa s VI aC, i fou ocupada per Alexandre el Gran Al s II aC fou dominada pels reis indogrecs de la Bactriana, fins que els Gupta la integraren de nou a l’imperi Indi Durant molt de temps fou un dels centres budistes més actius, i hi nasqué una important escola d’art búdic grecobúdic que féu d’enllaç entre el món mediterrani i l’Àsia oriental

Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…