Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
regió de Requena
Regió ponentina del País Valencià, de parla castellana, que comprèn la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel i la Vall de Cofrents.
Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…
El Reatillo
Caseria
Caseria del municipi de Setaigües (Foia de Bunyol), a l’extrem nord-oriental del terme, al límit amb els de Xera i Requena (Plana d’Utiel).
Caiena
Ciutat
Capital del departament de la Guaiana Francesa, vora l’oceà Atlàntic.
Centre administratiu, de serveis privats, de comerç i agrícola canya de sucre, arròs, cafè, blat de moro, cacau, fruita tropical Exporta fusta, rom i or en petites quantitats Té port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université Antilles-Guyane Fundada pels francesos el 1643, fou seu d’un establiment penal
serra de les Cabrelles
Serra
Alineació muntanyosa (963 m alt.) formada per un sinclinal cretaci elevat d’orientació general NW-SE, al sud de la serra d’El Tejo, al límit entre la Foia de Bunyol (Setaigües) i la Plana d’Utiel (Requena), frontera històrica entre el País Valencià i Castella.
En la guerra del Francès les tropes del mariscal Moncey 8 000 homes hi derrotaren les tropes de voluntaris inexperts que intentaven de defensar València el 24 de juny de 1808, dies després d’una primera derrota al pont de Pajazo, damunt el Cabriol Hom anomena carretera de les Cabrelles la carretera de València a Madrid per Requena
serra d’El Caballón

Vista de la serra d'El Caballón
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Serra
Alineació muntanyosa (827 m alt.) de la Foia de Bunyol, dins el terme de Dosaigües, que separa les aigües del Xúquer i del riu Magre.
Bunyol
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme comprèn l’alta vall del riu de Bunyol , afluent del riu Magre per l’esquerra, i a l’oest la capçalera del riu Millars és accidentat per la serra de Malacara 1118 m alt La vegetació natural, formada per pinedes, carrascar i pasturatges, ocupa unes 7000 ha L’agricultura de regadiu predomina sobre la de secà hom aprofita les aigües del riu de Bunyol i les de les nombroses fonts que hi ha al terme mitjançant séquies i basses Els conreus principals són els de cereals, vinya, arbres fruiters i oliveres L’explotació és majoritàriament directa Hi ha ramaderia bovina i porcina Al terme se…
cova de La Cocina
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Dosaigües (Foia de Bunyol), prop de l’indret on hi ha les pintures rupestres del mateix terme, amb jaciment prehistòric, excavada parcialment per Lluís Pericot i el Servei d’Investigació Prehistòrica de València i no descrita detalladament.
Té tres nivells el del fons correspon al Paleolític final o a l’Epipaleolític el del mig, al ple Epipaleolític o Mesolític el de damunt és ja d’època neolítica, amb ceràmica que no correspon al tipus de ceràmica impresa normal a les altres coves del Neolític antic del territori valencià Hi han estat trobades plaques pintades i gravades amb ratlles d’estil esquemàtic, abstracte És una de les coves valencianes més importants per a estudiar la transició del Paleolític a les cultures agrícoles inicials
turó de la Colaita

Vista del turó de la Colaita
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Cim
Cim culminant (827 m) de la serra d’El Caballón, al límit entre la vall dels Alcalans (Ribera Alta), la Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol.
Kourou

Llançament de la nau Soiuz des de Kourou, Guaiana Francesa (octubre 2012)
© ESA / S. Corvaja
Ciutat
Ciutat de la Guaiana Francesa, on es troba el Centre Spatial Guyanais
(CSG) del Centre National d’Études Spatiales francès (CNES).
Construït d’ençà del 1964, el 1975 fou signat un conveni amb l’Agència Espacial Europea ESA que configurava al CSG com a base espacial europea La seva proximitat a l’Equador 5,23° de latitud N, la fa molt apropiada per als llançaments per a satellitzacions de càrrega A més del centre de control i de telemesura i localització, disposa de dues plataformes de llançament, ELA-1 i ELA-2 Ensemble de Lancement Ariane , des d’on són llançats els ArianeEl 1985 hom acabà el nou espai de llançaments ELA-2 Ensemble de Lancement Ariane i el 1995 finalitzà a construcció del conjunt ELA-3, des d’on hom…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina