Resultats de la cerca
Es mostren 2093 resultats
Jardins Artigas
Aspecte general dels Jardins Artigas
© Lluís Prats
Jardins de la Pobla de Lillet (Berguedà), dissenyats per Antoni Gaudí i construïts entre el 1905 i el 1906.
Situats al costat de l’antiga indústria tèxtil Ca l’Artigas, propietat del senyor Joan Artigas i Alart, resseguint un tram del curs del riu Llobregat, al voltant de la zona de la font de la Magnèsia El jardí consta d’una gruta de grosses pedres sense tallar, amb voltes de claus pènsils com en els viaductes del Parc Güell Al costat de la gruta hi ha la font de la Magnèsia, que dóna nom a tot el jardí, que té forma allargassada seguint el congost de vora del riu Un pont, conegut també com el pont de la Magnèsia, uneix les dues vores del riu amb un airós arc coix damunt del qual hi ha els graons…
la Tor d’Olvan
Església
Masia històrica del municipi d'Olvan (Berguedà), documentada des del segle XV. L'edifici actual és de finals del segle XVII o primers del XVIII.
Tírig
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, situat al NE de la comarca, entre el barranc i la serra del mas d’Enruna (867 m alt.), al límit amb els termes de la Salzedella, Sant Mateu del Maestrat i Xert (Baix Maestrat) i de Catí (Alt Maestrat) i la rambla de Valltorta (o de la Morellana), límit amb el terme d’Albocàsser (Alt Maestrat); al SE s’obre vers la Plana Alta (foia de les Coves de Vinromà).
Més de la meitat del terme és cobert de muntanya, garriga, carrascar i pastures, poc productives el secà es dedica a cereals, vinya i ametllers El 67% de la població activa treballa en el sector primari La vila 553 h agl 2006, tirijans 464m alt es troba al centre d’un pla, estès entre la serra de la Creu, 764 m, el tossal de la Mola, 753 m, i la serra del Molló, a ponent, i la serra de Petrers, 622 m, a llevant, sobre l’antic camí de Sant Mateu a Albocàsser De l’església parroquial la Mare de Déu del Pilar depèn el santuari de Santa Bàrbara, aturonat a llevant de la vila Després de la…
Terradelles
Veïnat
Veïnat del municipi de Bagà (Berguedà), vora el Bastareny, al S de la vila, al límit amb el terme de Guardiola de Berguedà.
coll de Tancalaporta
Collada
Depressió (2 402 m) del Prepirineu, al límit del terme de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya) i Gisclareny (Berguedà), que separa la serra de Cadí, a l’W, de la de la Moixa, a l’E.
Hi passa l’antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya
Surinam
Estat
Estat de l’Amèrica meridional, un dels tres que formen la regió de la Guaiana, entre la Guyana a l’W, la Guaiana Francesa a l’E, el Brasil al S i l’Atlàntic al N; la capital és Paramaribo.
La geografia El territori és format per un altiplà de roques cristallines que, morfològicament, forma part del massís de la Guaiana i que accidenta el S del país, fracturat per moviments tectònics, i sobre el qual s’aixequen alguns relleus, com els de Wilhelmina, que assoleixen la màxima altitud 1280 m El N és format per una plana costanera alluvial, on hi ha la zona agrícola El clima és equatorial, amb estacions seca i plujosa, amb una temperatura mitjana anual de 27°C La selva pluvial equatorial cobreix el 95% del territori Els recursos econòmics del…
Sorribes
Història
Antiga quadra del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), a l’W del terme, a la vall de l’aigua de Llinars, entre els antics termes de Llinars de l’Aiguadora i de Sant Martí de Canals.
la Soleia
Veïnat
Veïnat del municipi de Castellar de n’Hug (Berguedà), al voltant de l’església de Sant Joan de Cornudell.
la Serratella
La Serratella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, accidentat pels vessants orientals de la serra de Sant Joan (939 m alt.) i del tossal de Saragossa i obert en direcció al terme de les Coves de Vinromà.
És drenat per diversos barrancs afluents a la rambla de les Coves El territori, d’extensió reduïda, és molt abrupte, i ocupat en el 73% 1400 ha per matollar Els conreus de secà, única activitat econòmica, sumen 487 ha, dedicades a cereals, ametllers i una mica de vinya Ha patit un procés de despoblament radical, de manera que la població actual resulta menys d’una quarta part de la del 1900 El poble 93 h 1996, serratellans o serratellencs 771 m alt és al SE de la serra de Sant Joan, coronada per una ermita L’església de Sant Miquel, sufragània de la parròquia d’Albocàsser, és un petit…