Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
el Pi de Sant Just
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100191.jpg)
El Pi de Sant Just
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi d’Olius (Solsonès), al SE de Solsona, actualment cap del municipi.
S'hi localitza la casa del comú i des del 1954 l’església parroquial, que serveix les masies del sector i la nova urbanització, que inicià la seva construcció el 1969 La festa major de Sant Just se celebra el diumenge següent de sant Salvador
istme de Tehuantepec
Istme
Istme de Mèxic, que serveix d’unió entre l’Amèrica Central i la Septentrional.
Comprèn els estats d’Oaxaca, Veracruz, Tabasco i Chiapas Situat entre el golf homònim, al S, i el de Campeche, al N, té una amplada mínima de 210 km La costa nord és de tipus arenós i sedimentari, mentre que la costa meridional és constituïda per materials paleozoics que formen una serralada de 270 m d’altura màxima, parallela al Pacífic
Olius
![](/sites/default/files/media/FOTO/A057289.jpg)
Restes del recinte fortificat de Castellvell de Solsona i de l’església de Sant Miquel de Castellvell, al terme d’Olius
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la conca alta del Cardener.
Situació i presentació El municipi envolta gairebé totalment llevat del sector N el municipi de Solsona i limita amb els de Lladurs N, Navès i Clariana E, Riner i Llobera S i Pinell i Castellar W Olius és a la conca alta del Cardener, riu que s’encaixa en gresos i conglomerats oligocènics fins a afaiçonar un canyó Hi aflueixen per la dreta la rasa de Meig i el riu Negre El terme comprèn la urbanització del Pi de Sant Just, cap de municipi, i les caseries d’Olius, Brics i el Castellvell o dit també Castellvell de Solsona També inclou l’enclavament de Miravelles al N del terme de Solsona i una…
Mèxic
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES075_N1.jpg)
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, que limita al N amb els Estats Units d’Amèrica, a l’E amb la mar de les Antilles, al S amb Guatemala i Belize i a l’W amb l’oceà Pacífic; la capital és Ciutat de Mèxic.
La geografia física El relleu El relleu de Mèxic és molt variat i accidentat D’una banda hi ha la part septentrional, que és la continuació dels relleus del sud dels EUA, formada per altiplans vorejats per la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, orientats de NW a SE, molt fracturats, formats per materials sedimentaris del Secundari, entre els quals aflora algunes vegades el sòcol cristallí A l’altre costat de les serres resten les estretes planes costaneres Al centre del país hi ha la cadena volcànica que el travessa d’oest a est, amb les altituds màximes Orizaba, 5700 m…