Resultats de la cerca
Es mostren 2557 resultats
tossal de Sant Cristòfol
Muntanya
Tossal (91 m) que domina pel NW la ciutat d’Alcoi (Alcoià), contrafort meridional de la serra de Mariola, coronat pel santuari de Sant Cristòfol.
Sahāranpur
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradesh, Índia.
Centre comercial, agrícola i industrial construccions mecàniques, indústries papereres, del tabac i sucreres
Sagar
Ciutat
Ciutat de l’estat de Madhya Pradesh, Índia.
Centre cultural, té espaiosos carrers i un llac artificial 1,5 km d’ample, voltat de temples hindús Indústria alimentària i tèxtil
Rohtak
Ciutat
Ciutat de l’estat de Hariyāna, Índia.
Centre comercial de gra i cotó, amb alguna indústria lleugera Centre d’ensenyament superior Maharshi Dayanand University Rohtak, fundada el 1976
Patna
Ciutat
Capital de l’estat de Bihār, Índia, a la ribera del Ganges.
Envoltada d’una muralla de 15 km, és mercat de cereals i posseeix indústries tèxtils, metallúrgiques, de mobles i catifes Centre turístic Centre d’ensenyament superior University of Patna, fundada el 1917 Biblioteca amb valuosos manuscrits àrabs i perses provinents de Còrdova Fundada al s V aC, amb el nom de Pāṭaliputra, fou conquerida pels anglesos 1763
Patiràs
Església
Caseria
Caseria (20 h diss [1960]) i església del municipi de Biar (Alt Vinalopó), al sector septentrional del terme, prop de la carretera a Banyeres.
Patiāla
Ciutat
Ciutat de l’estat de Panjab, Índia.
Situada al NW de la capital, és centre comercial i posseeix indústries de calçats i de material elèctric Centre d’ensenyament superior Punjabi University, fundada el 1962 Antiga capital del principat homònim creat per un capitost sikh 1763, fou ocupada pels anglesos 1962
Pataliputra
Ciutat antiga
Antiga capital del regne de Magadha, Índia, situada a la vall on conflueixen els rius Son i Ganges, prop de l’actual Patna
.
Fundada en temps de Buda, sembla que hi residí i que fou el lloc del tercer concili budista 341 aC Conquerida per Chandragupta s IV aC, fou l’esplèndida capital dels màuries màuria, descrita per Megastenes com la ciutat més gran del món
Papaloapán
Riu
Riu de Mèxic (440 km de longitud i 45 700 km2 de conca).
Neix a les muntanyes de l’estat d’Oaxaca, penetra a l’estat de Veracruz i desemboca a la llacuna de Tequiapán, que comunica amb la mar per la restinga d’Alvarado
Pánuco
Riu
Riu de Mèxic (520 km).
Neix a la regió endorreica de la conca de Mèxic, travessa la regió muntanyosa de San Luis de Potosí i desguassa al golf de Mèxic, prop de Tampico Durant el seu trajecte rep diversos noms Salado, Salto, Tepeji, Tula, Moctezuma