Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
golf de Mèxic
Golf marí
Extensió marina d’Amèrica Central delimitada per les costes de l’est de Mèxic i del sud dels EUA que resta aïllada de l’Atlàntic per les penínsules de Florida, Yucatán i l’illa de Cuba.
Es comunica amb aquest oceà pels estrets de Florida i Yucatán Té una extensió aproximada d’1 600 000 km 2 La profunditat mitjana es calcula en 1 480 m, essent-ne la màxima de 4 023 m, al centre Les costes són planes i sorrenques Les marees són poc importants La salinitat és bastant elevada Un fet important és la penetració per l’estret de Yucatán d’un corrent càlid equatorial que fa elevar la temperatura del golf aproximadament 5°C i que és l’origen, a la seva sortida per l’estret de Florida, del corrent del Golf Entre els rius que desguassen al golf hi ha el Río Bravo i el Mississipí El…
Zacatecas
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, situat a l’altiplà septentrional.
La capital és Zacatecas És limitat pels estats de Durango i Coahuila N, San Luis Potosí E, Guanajuato, Aguascalientes i Jalisco S i aquest i Durango W És un territori amb extenses i àrides planes, travessades per serres Calabazal, Masapil, Concepción del Oro d’altituds superiors a 2 500 m Cap al S la regió és travessada per la serra de Zacatecas, que forma una zona molt accidentada, composta per roques basàltiques, principalment, i també sedimentàries És important la serra de Los Pinos 3 100 m Els rius són de molt poca importància, i cap al N hi ha endorreisme El clima és molt àrid i fred La…
altiplà Mexicà
Altiplà
Sèrie de planells elevats del centre de Mèxic que al N constitueix la continuació de les Grans Planes dels EUA.
La tanquen per tots costats les Sierras Madres mexicanes, per la qual cosa el clima és fred i sec 500 mm anuals de pluja Amb una alçada mitjana d’uns 1 500 m, hom hi distingeix dues parts l’altiplà septentrional, al N, i l’altiplà d’Anàhuac, al S Els materials que la componen són principalment sedimentaris de diverses èpoques des del Plistocè al Quaternari La vegetació de matolls i cactàcies cobreix irregularment la superfície de la regió Els escassos cursos d’aigua es perden sovint en conques tancades anomenades bolsones
Durango
Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic.
La capital és Durango La Sierra Madre Occidental, que en aquest estat culmina al cim Agua Caliente 3 315 m, accidenta la meitat W la resta és una secció de l’altiplà septentrional Al SW s’estenen grans àrees de badlands , per més de 2 500 km 2 La hidrografia és de caràcter endorreic la xarxa principal és formada pel Nazas-Aguanaval, que desguassa a la llacuna de Mayrán El clima hi és tropical sec a les planes i fred per damunt dels 2 000 m la vegetació predominant és l’estepa i, a la Sierra, els boscs de coníferes La població té una baixa densitat 10,8 h/km 2 1984 i es concentra als voltants…
Mèxic
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, que limita al N amb els Estats Units d’Amèrica, a l’E amb la mar de les Antilles, al S amb Guatemala i Belize i a l’W amb l’oceà Pacífic; la capital és Ciutat de Mèxic.
La geografia física El relleu El relleu de Mèxic és molt variat i accidentat D’una banda hi ha la part septentrional, que és la continuació dels relleus del sud dels EUA, formada per altiplans vorejats per la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, orientats de NW a SE, molt fracturats, formats per materials sedimentaris del Secundari, entre els quals aflora algunes vegades el sòcol cristallí A l’altre costat de les serres resten les estretes planes costaneres Al centre del país hi ha la cadena volcànica que el travessa d’oest a est, amb les altituds màximes Orizaba, 5700 m…