Resultats de la cerca

Pertany al període clàssic de la cultura de Teotihuacán ~500, bé que posteriorment acollí altres pobles zapoteques, maies, etc, i arran de la destrucció de Teotihuacán 800, n'acollí els fugitius Les construccions conservades palesen una barreja d’estils i d’influències el vestigi més important és el temple dedicat al déu Quetzalcoatl, a la part més alta de les ruïnes

Es compon de nombrosos temples-piràmide del Sol, de la Creu, de la Creu Foliada, de les Inscripcions, un gran palau, amb una torre per a observacions astronòmiques, un joc de pilota, un aqüeducte, etc Tots els edificis estan coberts dels més perfectes relleus sobre estuc fets pels maies

Fundada possiblement al segle X dC, fou un important centre religiós i assolí la màxima esplendor durant aquell mateix segle Més endavant, juntament amb la ciutat de Mayapán, formà part de l’aliança establerta per la potent ciutat de Chichén Itzá, i a partir del segle XIII passà a ésser dominada per la de Mayapán Pertanyent a la fi del període clàssic segles VIII-X, és una de les mostres més perfectes de l’estil arquitectònic anomenat Puuc, caracteritzat per la decoració de la part alta de les façanes amb mosaics de pedra, d’una gran perfecció El monument més destacat és l’…

Té uns 180 km de diàmetre i prop d’1 km de profunditat, i la meitat es troba submergida al golf de Mèxic És el resultat de l’impacte d’un asteroide d’uns 12 km de diàmetre que tingué lloc fa uns 66 milions d’anys La collisió inicial hauria produït una depressió d’uns 30 km de profunditat i 100 km d’amplada Més endavant, aquesta depressió s’hauria enfonsat per les vores, la qual cosa creà una elevació central que formà una estructura circular dins del cràter ampliant-ne el perímetre fins a les dimensions actuals La potència de l’impacte equivalent a una desena de bombes nuclears com la d’…

La geografia física El relleu El relleu de Mèxic és molt variat i accidentat D’una banda hi ha la part septentrional, que és la continuació dels relleus del sud dels EUA, formada per altiplans vorejats per la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, orientats de NW a SE, molt fracturats, formats per materials sedimentaris del Secundari, entre els quals aflora algunes vegades el sòcol cristallí A l’altre costat de les serres resten les estretes planes costaneres Al centre del país hi ha la cadena volcànica que el travessa d’oest a est, amb les altituds màximes Orizaba, 5700 m…