Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Nova Orleans
Ciutat
Ciutat de l’estat de Louisiana, EUA.
Situada al delta del Mississipí, s’estén per la riba esquerra del riu i cap al llac Pontchartrain, a l’interior Ciutat moderna, té, al centre, l’originari establiment francès, el Vieux Carré Convertida en un gran centre comercial i un nucli industrial, el port és dels més importants dels EUA exporta cereals, cotó i petroli És un gran mercat del cotó Les indústries més representatives són les tèxtils, les alimentàries sucre, les químiques, les refineries de petroli i les construccions navals i aeronàutiques Nus de comunicacions Fundada en 1717-18 per la Companyia de les Índies Occidentals de…
Charleston
Capital de l’estat de Virgínia de l’Oest, als EUA, a la confluència dels rius Kanawha i Elk.
És una ciutat essencialment industrial indústria química i refineries de petroli Centre d’ensenyament superior University of Charleston, fundada el 1888 Anomenada en principi Charles Town 1794, es desenvolupà entorn del Fort Lee, aixecat pel coronel Charles Clendenin 1788 Fou capital de l’estat a partir del 1870, excepte del 1875 al 1885
Whistler
Ciutat
Ciutat de la Colúmbia Britànica, Canadà.
Situada a la serralada de la costa, és a uns 125 km de Vancouver Habitada pels indis Squamish i Lil’wat, vers el 1900 la zona era freqüentada per caçadors de pells, pescadors i buscadors d’or El 1914 el matrimoni Philip establí a Alta Lake, proper a la ciutat, un centre de lleure i activitats de muntanya que es beneficià de la proximitat del ferrocarril Hom hi construí refugis i xalets de muntanya i, al mateix temps, s’hi desenvolupà també l’explotació forestal El 1962, amb vista a la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern de 1968, hom hi construí infrastructures bàsiques i…
Nova Anglaterra
Territori oriental dels EUA, format pels estats de Nou Hampshire, Massachusetts, Rhode Island, Connecticut, Vermont i Maine.
Fou ocupat pels francesos el 1604, i el 1614 John Smith féu una exploració del país, que anomenà Nova Anglaterra Els pescadors europeus el visitaren sovint des del s XVI, però no fou colonitzat fins el 1620, per emigrants puritans provinents d’Anglaterra, d’Escòcia, d’Holanda i de Massachusetts La zona restà sota la influència de les colònies veïnes Massachusetts, Maine, Connecticut, però assolí una sòlida organització puritana i gaudí d’una àmplia autonomia, atorgada pel rei d’Anglaterra Participà activament en la guerra de la independència 1775-82, i, dirigida pels conservadors, assolí un…
Minnesota
© Maria Galí i Cabana
Estat dels EUA, que limita al N amb les províncies canadenques de Manitoba i Ontario, a l’E amb Wisconsin i el llac Superior, al S amb Iowa i a l’W amb Dakota del Nord i amb Dakota del Sud.
La capital és Saint Paul La part septentrional, continuació de l’escut canadenc, conté nombrosos llacs d’origen glacial Al sud de la confluència dels rius Minnesota i Mississipí s’inicia la gran àrea bladera que travessa tot el continent de N a S Una zona de transició amb conreus de farratge la separa d’una altra regió ja pertanyent al cinturó També hi ha conreus d’ordi, bleda-rave i patates La ramaderia, molt desenvolupada, colloca l’estat com a primer productor nord-americà de llet i mantega Una activitat econòmica de primer ordre és la mineria, amb una extracció de ferro jaciments a cel…
Virgínia
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La geografia La capital és Richmond Limita al NE amb l’estat de Maryland el riu Potomac fa de frontera, al NW i a l’W amb els estats de Virgínia de l’Oest i Kentucky, al S amb el de Tennessee i de Carolina del Nord i a l’E amb l’oceà Atlàntic L’estat és constituït per regions molt diverses a tota la banda de ponent s’estén la serralada del Blue Ridge, del sistema apalatxià, que travessa l’estat de NE a SW, i a l’extrem sud-occidental els límits inclouen una part de l’altiplà de Cumberland, regió de gresos, i el Piedmont, regió muntanyosa, solcada pels rius que davallen dels Apalatxes i que la…
Quebec
Divisió administrativa
Província oriental del Canadà.
La geografia Limitada per l’estret de Hudson i la badia d’Ungava al N, el Labrador a l’E, el golf de Sant Llorenç i Nova Brunsvic al SE, els EUA al S i Ontario i la badia de Hudson a l’W 1540680 km 2 7209000 h est 1993 La capital és Quebec Al S del Sant Llorenç, a la península de Gaspé, la cadena de Shickshock de 1200 m és l’altura màxima La part septentrional del territori és un peneplà que s’enlaira cap al S fins a l’orla parallela al riu Sant Llorenç L’activitat agrícola decreix, mentre que s’incrementa la ramaderia Els conreus de farratge, bleda-rave sucrera, llegums, tabac i fruiters…
Canadà
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, entre els oceans Atlàntic a l’E, el Pacífic a l’W i l’Àrtic al N, i els Estats Units d’Amèrica al S; la capital és Ottawa.
La geografia física El relleu i la geologia L’estructura geològica del Canadà és relativament simple Hom pot distingir-hi tres grans unitats l’escut canadenc, precambrià, les muntanyes de l’est, primàries, i les planes i muntanyes occidentals, aixecades durant el cicle alpí El llac Moraine, situat en el parc nacional de Banff, a Alberta Nancy Girard Bégin CC BY-NC 20 L’ escut canadenc , que ocupa quasi la meitat de la superfície del país, s’estén des de la conca del riu Mackenzie, al nord-oest, pel sud de la badia de Hudson, fins a l’extrem oriental de la península del Labrador Els materials…