Resultats de la cerca

Amb una altitud mitjana de 1 500 a 1 800 m, el Doonerak, a les Endicott Mountains, és el cim més alt 3 050 m La regió és drenada pels rius Ikpikpuk, Colville, Porcupine, Kayukuk, Kobuk i Noatak, entre altres El clima és subpolar, i la vegetació, de tundra, bé que a les terres baixes del vessant meridional apareix el bosc L’economia de la regió és bàsicament minera i pesquera, i la població és formada sobretot per esquimals i indis Conegudes antigament per Endicott Mountains , reberen el nom actual del geòleg americà Alfred Hulse Brooks Ann Arbor, Michigan 1871 — Alaska 1924, que les explorà…

La importància d’aquest jaciment rau en el fet que no sols s’han preservat organismes amb parts esquelètiques dures, sinó també molts altres organismes de cos tou dels quals no es tenia notícia Fou descobert pel paleontòleg nord-americà Charles DWalcott, de la Smithsonian Institution, l’any 1909, i ha lliurat restes de fins a vuit tipus nous d’organismes i nombrosos tipus d’artròpodes fins llavors desconeguts, com els enigmàtics Opabinia i Anomalocaris Juntament amb ells, es troben membres de grups d’invertebrats primitius encara existents, com els priapúlids i els onicòfors La…

L’aglomeració té uns 657 800 h És el nucli metallúrgic més important del país Pel seu port arriben el carbó i el ferro dels EUA Hi ha indústries alimentàries, tèxtils i químiques És seu de la Universitat McMaster i nus de comunicacions per ferrocarril i carretera

Colonitzada inicialment pel francès Pierre de Monts 1605, durant anys els francesos i els anglesos se'n disputaren el control, fins que pel tractat d’Utrecht 1713 fou cedida a Anglaterra En 1755-58 milers de ciutadans d’origen francès foren deportats pels anglesos principalment a Louisiana Actualment, els acadians, que parlen un dialecte del francès, són uns 350 000

De les fonts del segon al llac de Winnipeg té un trajecte de 1 928 km És considerat com el curs superior del Nelson, emissari del Winnipeg És explotat per a la producció hidroelèctrica i per a la irrigació, però és de poc valor per a la navegació Travessa les ciutats d’Edmonton, Calgary, Lethbridge, Red Deer, Saskatoon i Prince Albert, i drena una superfície d’uns 383 000 km 2

El seu curs segueix la frontera amb els EUA, en direcció NW durant uns 300 km, i drena, amb tots els seus afluents, una superfície de 126 000 km 2 , fins a desembocar al llac Winnipeg L’abundància de ràpids i de salts d’aigua el fa impropi per a la navegació, però és molt aprofitat per a la producció d’energia hidroelèctrica, que satisfà una bona part de les necessitats de Manitoba

Té uns 800 km de llargada, amb una amplada entre 100 i 200 km A l’oest, és limitada per la depressió de Puguet i de Villamette, que la separa de les serralades de la Costa, i, a l’est, per l’altiplà del riu Colúmbia Culmina al con volcànic del Rainer 4392 m Al nord és formada per roques metamòrfiques i intrusions granítiques, i al sud, quasi exclusivament per roques ígnies extrusives amb nombrosos cons volcànics Important barrera climàtica, la façana occidental rep més de 2000 mm de pluja l’any és important l’explotació forestal coníferes, i té un gran potencial hidroelèctric La…

Situada a la serralada de la costa, és a uns 125 km de Vancouver Habitada pels indis Squamish i Lil’wat, vers el 1900 la zona era freqüentada per caçadors de pells, pescadors i buscadors d’or El 1914 el matrimoni Philip establí a Alta Lake, proper a la ciutat, un centre de lleure i activitats de muntanya que es beneficià de la proximitat del ferrocarril Hom hi construí refugis i xalets de muntanya i, al mateix temps, s’hi desenvolupà també l’explotació forestal El 1962, amb vista a la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern de 1968, hom hi construí infrastructures bàsiques i…

Alguns d’aquests llacs, després d’haver estat formats per les últimes glaceres del Quaternari fa uns 10 000 anys, han arribat a una etapa final de llur evolució i s’han omplert de sediments, o bé d’una gran quantitat de detritus vegetals restes de troncs d’arbres de totes les mides i de molses que en un medi aquós han constituït regions pantanoses molt semblants a les torberes i que són conegudes amb el nom de muskegs Als Barren Grounds dels escuts precambrians, amb una tectònica i una estructura complicades, el moviment del glaç tendí a obrir-se camí a través dels afloraments…

Té una petita població esquimal