Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Far West
Nom que rep la regió dels EUA compresa entre el Mississipí, a l’E, i les muntanyes Rocalloses, a l’W.
La conquesta començà a la fi del s XVIII formació dels estats de Kentucky, 1792, i Tennessee, 1796, i s’acabà cap a la fi del s XIX Fou poblada successivament per caçadors traficants de pells, miners i colons agrícoles
el Vilar de Sant Andreu
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), prop del de Terradelles, de la parròquia del qual depenia l’església de Sant Andreu.
A la fi del s XVII era lloc reial
Sant Vicenç de Camós
Poble
Poble i cap del municipi de Camós (Pla de l’Estany), situat a 226 m alt. a l’interfluvi del Revardit i de la riera de Malamors, centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç, amb un campanar romànic, que pertangué a l’ardiaconat de Girona.
El lloc formava a la fi del s XVII una batllia reial amb Santa Maria de Camós
Yorktown
Lloc de l’estat de Virgínia, als EUA, a l’estuari del riu York, a la badia de Chesapeake.
Actualment constitueix, amb Jamestown i Williamsburg, el Colonial National Historical Park El 19 d’octubre de 1781 hi tingué lloc la capitulació de Yorktown , que fou el desenllaç del blocatge de l’exèrcit britànic de Cornwallis per part de les tropes franco-nordamericanes a les ordres de Washington, La Fayette i Rochambeau, capitulació que significà la fi de la guerra d’independència nord-americana
Annapolis
Capital de l’estat de Maryland, als EUA, vora la badia de Chesapeake.
Centre industrial conserves, instruments de precisió, productes electrònics, congeladors Drassanes, pesqueres Fundada cap al 1649 pels puritans, fou anomenada, de primer, Providència, i després, Anne Arundel, fins que el 1694 fou rebatejada definitivament amb el nom d’Annapolis El 1783 fou ratificat el tractat de París que posà fi a les hostilitats amb la Gran Bretanya Tres anys més tard, la Convenció d’Annapolis reunió dels representants de Virgínia, Nova York, Pennsilvània, Nova Jersey i Delaware per a reglamentar llurs relacions comercials preparà la futura Convenció federal…
Buffalo
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova York, EUA, vora el llac Erie.
La seva situació a la cruïlla de camins que comunica el sud-est del Canadà amb els estats del nord-est dels EUA n'ha permès el desenvolupament comercial i industrial amb la utilització de l’energia elèctrica produïda a les cascades del Niàgara, i l’ha convertida en la segona ciutat de l’estat i en un important nus de comunicacions terrestres, fluvials i aèries Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Canisius College, fundat el 1870, i D’Youville College, fundat el 1908 En el període precolonial, el territori de Buffalo era habitat pels iroquesos Els primers europeus que la…
Independence Mine
© Corel / Fototeca.cat
Mina de l’estat d’Alaska (EUA).
Des de mitjan anys setanta del segle XX és un parc històric per a ensenyar com es vivia en els assentaments miners d’or d’Alaska Incialment Independece Mine era formada per dues mines The Alaska Free Gold Martin Mine, a Skyscraper Mountain, i Independence Mine, a Granite Mountain El 1938 totes dues foren comprades per l’Alaska-Pacific Consolidated Mining Company APC, que convertí Independece Mine en el major productor del districte miner de Willow Creek El 1941 arribà al seu màxim productiu 34416 unces d’or i 204 miners ocupats, amb una dotzena de quilòmetres de túnels perforats El 1942, quan…
Maine
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a Nova Anglaterra, situat a l’extrem nord-oriental del país, fronterer, al N, amb el Canadà, a l’E amb l’Atlàntic, i al SW amb l’estat de Nou Hampshire.
La capital és Augusta 21 325 h 1990 S'estén sobre un peneplà que, inclinat de NW a SE, presenta al NE relleus que assoleixen els 1 000 m, amb una morfologia glacial que ha deixat nombrosos llacs, com el de Moosehead, Chamberlain i Chesuncook La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Saint John, Penobscot, Kennebec, Androscoggin i Saco i llurs afluents, que són rius de curs ràpid La costa és retallada, amb formació d’estuaris que abriguen els ports El clima és bastant fred -7°C de temperatura mitjana hivernal La població, gairebé en la seva totalitat blanca i menys de la meitat urbana, ha…
Chicago
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Illinois, als EUA, situada a l’extrem meridional del llac Michigan, vora la desembocadura dels rius Chicago i Calumet.
L’aglomeració s’estén parallela a la costa del llac, formant un arc de 45 km des d’Evanston fins a l’estat d’Indiana Gary Després de Nova York i Los Angeles és la ciutat més populosa dels EUA i ha experimentat un increment extraordinari en successives onades d’immigració des del 1850 La crisi econòmica dels anys setanta frenà l’expansió, i la ciutat entrà en un relatiu estancament El creixement urbà s’ha dut a terme per l’annexió dels centres veïns Niles, Maine, Norwood, Sitckney, Calumet, etc El pla urbà és típicament ortogonal, amb llargs carrers en angle recte travessats per amples…
Palol de Revardit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la vall baixa del Revardit (afluent del Terri), que drena el sector nord del terme, i accidentat pels contraforts orientals del massís de Rocacorba.
Situació i presentació A migdia el municipi afronta amb els termes gironins de Sant Gregori, Sant Julià de Ramis i Canet d’Adri i a septentrió, amb Camós i Cornellà del Terri Accidentat pels contraforts orientals de la serra de Rocacorba, el puig de Sant Dalmau fa de límit nord-occidental del terme amb el de Canet d’Adri A part del Revardit, altres rieres que drenen el municipi són les de Riudellots i de Marimanya, afluents també per la dreta del Terri la de Riudelleques, que fa parcialment de límit occidental amb Canet d’Adri i amb Sant Gregori, desguassa al Ter capçalera de la riera de…