Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
South Bend
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Indiana, EUA, vora el Saint Joseph River.
Fabricació de carrosseries de vehicles, de maquinària agrícola i d’aparells elèctrics Centre d’ensenyament superior
Cambridge
Ciutat
Ciutat de l’estat de Massachusetts, EUA, a l’àrea metropolitana de Boston.
Nucli industrial metallúrgia, aparells elèctrics, foneries i seu d’ensenyament superior Harvard University, creada el 1636 Massachusetts Institute of Technology, fundat el 1861, i el Radcliffe College, del 1879 Fundada el 1630 amb el nom de New-Towne , el canvià el 1638 per l’actual, en record de la ciutat universitària anglesa, en ésser-hi fundat 1636 el Harvard College
Riverside
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA, vora el riu Santa Ana, 80 km a l’E de Los Angeles.
Forma una conurbació metropolitana amb San Bernardino i Ontario És mercat i centre distribuïdor de la major àrea productora de taronges navel del món Té indústria envasadora i conservera, fabricació de materials per a la construcció, indústria paperera, d’automoció, electrònica i d’aparells d’aire condicionat La Universitat de Califòrnia a Riverside disposa d’una estació experimental de cítrics
Indianapolis
Ciutat
Capital de l’estat d’Indiana, EUA, situada a la confluència del riu Fall amb el White.
Fundada el 1820, esdevingué capital de l’estat el 1821 El creixement demogràfic fou molt important durant el segle XX, sobretot a l’àrea metropolitana 1249822 h 1990 Important centre terciari, on conflueixen diverses línies ferroviàries i carreteres Actiu mercat agropecuari i nucli d’indústria diversificada de conserves alimentàries, química, de maquinària, elèctrica, del paper i d’aparells de precisió Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Butler University, fundada el 1850 Indiana University, Medical Center, el 1930, i John-Herron Art Institute El circuit…
Txèquia
Estat
Estat de l’Europa central que limita al N amb Polònia, al NW i a l’W amb Alemanya, al S amb Àustria i a l’E amb Eslovàquia; la capital és Praga.
La geografia física Morfològicament hom hi distingeix la zona herciniana del massís de Bohèmia, al sector occidental, i el solc format per les conques de Moràvia i Silèsia a ponent El massís de Bohèmia, format per antics blocs hercinians, es presenta com un altiplà vorejat per serralades disposades en forma de quadrilàter, que són al N, i en direcció SW-NE, les muntanyes Metallíferes al NE, i en direcció NW-SE, la serralada dels Krknose , on hi ha la màxima altitud 1602 m, i els Sudets al S, i en direcció NE-SW, els turons txecomoravians i a l’W la Selva de Bohèmia El riu Sazava, que forma…
Estats Units d’Amèrica
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, limitat a l’E amb l’Atlàntic, al S amb Mèxic, a l’W amb el Pacífic i al N amb el Canadà. També en forma part l’estat d’Alaska i les illes Hawaii, i sota la seva administració l’estat lliure associat de Puerto Rico, el sector W de les illes Verges, Guam, Midway, part de Samoa, les Marianes septentrionals, i els estats federats de Micronèsia, Belau i Marshall; la capital és Washington.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…