Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Pečenga
Regió
Territori a l’extrem NW de Rússia, fronterer amb Noruega, travessat pel riu homònim fins a la mar de Barentsz.
Mines de coure i de níquel Al fiord homònim, de 15 km de llarg, hi ha els ports de Linakhamari Liinahamari i Pečenga Petsamo Per la pau de Dorpat 1920, Rússia cedí aquest territori a Finlàndia perquè li servís de corredor fins a la mar pel tractat de Moscou 1940, l’URSS hi adquirí un dret de pas i, per la pau de París del 1947, tornava a fer-se'n mestressa
Ladoga
vitaly.repin (cc by-sa 2.0)
Llac
Llac de Rússia, a l’oblast’ de Leningrad.
És el més gran d’Europa 18135 km 2 , 51 m de profunditat mitjana i 230 m de màxima, d’origen tectònic, transformat per l’influx de les glaceres quaternàries El volum d’aigua que conté és de 908 km 3 Hi ha unes 660 illes La costa nord és alta i espadada, i la del sud, baixa i en pendent suau Es glaça de desembre a febrer i es desglaça de març a abril Hi desemboquen els rius Volkhov , Svir’ i Vuoksa i hi neix el riu Neva
Svir’
Riu
Curs fluvial de l’oblast’ de Leningrad (Rússia) que neix al llac Onega i desemboca al Ladoga.
Té una longitud de 224 km i la seva conca ocupa una superfície de 83200 km²
Staraja Ladoga
Localitat
Localitat de l’oblast’ de Leningrad (Rússia), situada a la riba del Volkhov, a uns 15 km de la seva desembocadura al llac Ladoga.
El centre de l’antic nucli està fortificat Fundada el 753, fou un centre comercial als segles VIII i IX, sota el domini dels escandinaus, que la denominaren Rus’, raó per la qual de vegades ha estat anomenada la primera capital de Rússia El 1730 el tsar Pere el Gran fundà la ciutat de Novaja Ladoga , i la localitat Ladoga passà a anomenar-se Staraja Ladoga
Novaja Ladoga
alex_virt / S. M. Prokudim_Gorskii (cc by-nc 2.0)
Localitat
Ciutat de l’oblast’ de Leningrad (Rússia), situada a la desembocadura del Volkhov al llac Ladoga.
Hi destaca el monestir fortificat de Sant Nicolau segle XV i les esglésies de Sant Climent 1741 i del Salvador 1758 Construïda el 1703 pel tsar Pere el Gran, reemplaçà l’activitat de la localitat de Staraja Ladoga
Far West
Nom que rep la regió dels EUA compresa entre el Mississipí, a l’E, i les muntanyes Rocalloses, a l’W.
La conquesta començà a la fi del s XVIII formació dels estats de Kentucky, 1792, i Tennessee, 1796, i s’acabà cap a la fi del s XIX Fou poblada successivament per caçadors traficants de pells, miners i colons agrícoles
Kamensk-Ural’skij
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Sverdlovsk, Rússia.
Situada a la vora esquerra del riu Iset’, és un nus ferroviari Fundada a la fi del s XVII com a poblat fabril, hom la considera ciutat des del 1935 Té fàbriques d’alumini, de tubs i metallúrgiques
Yorktown
Lloc de l’estat de Virgínia, als EUA, a l’estuari del riu York, a la badia de Chesapeake.
Actualment constitueix, amb Jamestown i Williamsburg, el Colonial National Historical Park El 19 d’octubre de 1781 hi tingué lloc la capitulació de Yorktown , que fou el desenllaç del blocatge de l’exèrcit britànic de Cornwallis per part de les tropes franco-nordamericanes a les ordres de Washington, La Fayette i Rochambeau, capitulació que significà la fi de la guerra d’independència nord-americana
Prússia Oriental
Geografia històrica
Província de l’antic regne de Prússia.
Comprenia el litoral bàltic entre el Vístula i el Nemunas, tenia com a capital Königsberg i, aproximadament, corresponia als dominis de l’orde Teutònic, que el 1525, en secularitzar-se l’orde, havien constituït un ducat hereditari a favor d’Albert de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial la major part de la seva població, d’ètnia i cultura germàniques, fou evacuada a la fi del conflicte, la conferència de Potsdam 1945 n'atribuí la part nord a la Unió Soviètica i el sector meridional a Polònia