Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Gila
Riu
Riu del S dels EUA (1 048 km).
Afluent del Colorado, travessa els estats de Nou Mèxic, on neix, i Arizona, i aflueix al Colorado als altiplans desèrtics de Yuma Els seus afluents principals són els rius San Francisco, San Pedro, Santa Cruz, Salt i Agua Fría
Arad
Ciutat
Capital del judeţ d’Arad al Banat, Romania, situada vora el Mureş.
Centre agrícola vinya, cereals, patates, industrial tèxtils, alimentàries, químiques, metallúrgiques, mecàniques i comercial, d’una àrea on s’ajunten la continuació de les planes hongareses amb els altiplans de Transsilvània La ciutat és romanesa des del 1920 abans havia estat possessió de turcs, austríacs i hongaresos
muntanyes Rocoses

Vista aèria de les Muntanyes Rocoses a l’estat de Colorado (EUA)
© Fototeca.cat-Corel
Serralada
Conjunt de relleus de l’Amèrica septentrional que delimiten per l’W la regió central de les Grans Planes, des de l’estret de Bering fins a Nou Mèxic.
Són delimitades, al N, per la costa del Kotzebue Sound i al S pels escarpaments que cauen sobre l’altiplà de Transpecos, prop de Santa Fe Nou Mèxic a l’E una sèrie de fractures i falles accentuades les destaquen de les Grans Planes a l’W la regió de l’Intermontane Belt, àrea deprimida, les separa de les serralades externes El sistema presenta similitud d’estructures i formes que evidencien una evolució comuna El plegament s’opera bàsicament en dues fases, la primera a la fi del Cretaci i la segona al Terciari més antic Les flexions s’originaren sobre masses rígides, ocasionant plegaments…
Moldàvia
Geografia històrica
Regió de l’E de Romania, situada entre els Carpats i la vall del Siret, a l’W, i la vall del Prut, a l’E, la qual constitueix la frontera amb l’estat de Moldàvia.
Té una extensió aproximada de 37400 km 2 Comprèn el vessant est dels Carpats Orientals, de 1800 a 1900 m d’altitud, que constitueix una gran reserva d’aigua per a la regió sud, una zona subcarpàtica on hi ha jaciments petrolífers i de lignit més a l’E s’estén una successió de planes i altiplans, com la plana de Suceava, al N, i la de Bîrlard, al S, que formen part de la plana moldava El S pateix una certa aridesa En conjunt és una regió rica, agrícolament cerealística Té indústries del cuir, alimentàries, de fusta i cellulosa La ciutat més important és Iaşi
Oklahoma
Estat dels EUA, que limita al N amb Kansas, a l’W amb Nou Mèxic i Texas, al S amb Texas i a l’E amb Arkansas i Missouri.
La capital és Oklahoma City Pel que fa al relleu, predominen les planes i els altiplans sedimentaris, bé que a l’E s’alcen les Ozark Mountains, al S els monts Arbuckle i a l’W els monts Wichita La població 18 h/km 2 , principalment urbana 70%, és formada per blancs 88%, negres i asiàtics, i ha augmentat gairebé un 35% des del 1950 Les ciutats més importants són la capital i Tulsa, que sobrepassen els 300 000 h, seguides de Lawton i de Norman, amb més de 80 000 h Hi ha conreus de blat i de blat de moro, i també de cotó, amb baixos rendiments És estesa la cria de bestiar boví per a…
Alabama
Divisió administrativa
Estat del sud dels EUA.
La capital és Montgomery Els altiplans de Cumberland i del Piedmont, separats pel Great Valley apalatxià, flanquegen l’estat pel NE la resta forma part de la Plana Costanera del Golf, accidentada d’E a W per cinturons de turons Black Belt, Red Hills Els rius són aprofitats per a l’energia elèctrica i com a vies de comunicació El Tennessee drena la regió N l’Alabama la regió central i SW i s’ajunta amb el Tombigbee per formar el Mobile El clima varia del temperat al subtropical amb pluviositat regular Els terrenys sedimentaris margues, argiles, calcàries permeten un gran…
Alaska

Alaska. Port de Seward
© Fototeca.cat - Corel
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a l’W del Canadà, a l’extrem nord-occidental de l’Amèrica del Nord.
La capital és Juneau L'estat és constituït per tres regions naturals, ben diferenciades, esteses de S a N la costa meridional, els altiplans de l’interior i el cinturó àrtic La costa meridional entre la costa pacífica i la frontera canadenca s’estén en una franja d’uns 20 km d’amplada Panhandle, ‘mànec de paella’, retallada per fiords i amb nombroses illes arxipèlag Alexander, constituïda per massissos primaris i secundaris aplanats per l’erosió glacial, prolongació dels de la Colúmbia Britànica Cobreixen el terreny boscs d’avets i d’altres coníferes Tongass National Forest, on habiten l’os…
Arizona

Vista del Rainbow Bridge, Arizona
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat dels EUA a la regió de la Muntanya.
La capital és Phoenix La geografia Format principalment per roques sedimentàries, gairebé horitzontals i molt erosionades, que constitueixen el desert de Gila al sud-oest, i els altiplans de Colorado i San Francisco al nord, amb els famosos cañones provocats per l’antic treball erosiu dels rius, entre els quals destaca sobretot el Grand Canyon La faixa central és formada per les roques eruptives de les muntanyes de San Francisco, que arriben als 3862 m Humphreys Peak La xarxa hidrogràfica es redueix al riu Colorado, al límit amb Califòrnia, i els seus afluents Gila, Petit Colorado i Williams…
Bad Lands
Vista general de les Bad Lands, a l’estat de Dakota del Sud, als Estat Units d’Amèrica
© Corel Professional Photos
Regió dels EUA, al SW de l’estat de Dakota del Sud, constituïda per un conjunt d’altiplans i crestes tallades per l’erosió, de vegetació molt escassa i travessada pels rius Cheyenne i White.
Estats Units d’Amèrica

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, limitat a l’E amb l’Atlàntic, al S amb Mèxic, a l’W amb el Pacífic i al N amb el Canadà. També en forma part l’estat d’Alaska i les illes Hawaii, i sota la seva administració l’estat lliure associat de Puerto Rico, el sector W de les illes Verges, Guam, Midway, part de Samoa, les Marianes septentrionals, i els estats federats de Micronèsia, Belau i Marshall; la capital és Washington.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…