Resultats de la cerca

Formà municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, els pobles, llogarets i despoblats d'Erillcastell, Erta, Peranera, Esperan, Raons, Casòs, Massivert, Montiberri, Castellars i Gironella

El 1960 només hi restava una casa habitada 5 h Havia estat cap de municipi, agregat després al de Viu de Llevata , que comprenia, igual que la seva parròquia Sant Vicenç, Abella d’Adons i la Beguda d’Adons El castell d’Adons és citat ja el 961

Al segle XI pertanyia ja als vescomtes de Cardona El 1450 Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano, la vengué a Bernat d’Albert, baró de Ponts El 1585 pertanyia a Antoni de Frígola el seu fill, Francesc de Frígola i de Llordat, la vengué el 1667 a Jaume de Cortada i Sala mort el 1679, correu major de Catalunya Fou reconeguda com a títol del regne al seu rebesnet Rafael d'Amat i de Cortada Passà als Càrcer i als Vilallonga, barons de Segur

De l’església parroquial Santa Maria depèn la d’Adons Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, els antics pobles de Perves, Pinyana, Corroncui amb les caseries de la Bastideta de Corroncui, el Tossal de Corroncui i el Pla de Corroncui, Adons amb la caseria de la Beguda d’Adons i Abella d’Adons

L’església parroquial Sant Martí és, en part, romànica En ésser ocupada Roda pels àrabs, al començament del s XI, el bisbe de Ribagorça es traslladà interinament a Llesp, i hi establí una quasidiòcesi Fou de la senyoria del bisbe de Lleida Formà municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Castelló de Tor, les caseries i llogarets de Casós, Igüerri, Gotarta, Iran, Irgo de Tor i Sarroqueta, i el despoblat de Viuet amb l’antiga quadra de Marquet

Situat damunt la riba dreta del riuet de Durro n'és notable l’església parroquial Santa Maria, romànica, amb un campanar massís quadrat i un porxo de grans arcs, obra del primer quart del segle XII, feta pels mateixos constructors de les veïnes esglésies de Boí i Taüll Pertangué, com tota la vall de Boí, als barons, després comtes, d’Erill Prop del poble hi ha l’ermita de Sant Quirze, on, la festa del sant, tenien lloc les anomenades falles de Durro , grans fogueres de troncs llargs resinosos Santa Maria de Durro Fou municipi independent fins el 1965 L’antic terme comprenia el…

El territori fou pres pel comte d’Urgell i per Arnau de Tost poc temps després del 1030 Fou reprès pels àrabs i conquerit definitivament cap al 1047 pel mateix Arnau Mir Ermengol V d’Urgell creà un vescomtat del Baix Urgell en intentar la reconquesta de Balaguer el 1094 El primer vescomte fou Guerau Ponç II net d’Arnau Mir, que ho era de Girona En el testament del 1132 ja era anomenat vescomte d’Àger El 1187, el territori comprenia des de la Noguera Pallaresa fins a la Noguera Ribagorçana i del Segre al Montsec, fins a Corbins Amb Ponç I d’Urgell, fill de Guerau IV de Cabrera, el…

La població s’anà configurant al voltant de l’antic castell de la Figuerosa, del qual resten alguns vestigis, de disposició quadrada L’emmurallament del poble devia seguir el carrer del Forn, la plaça de l’Església i el carrer de la Bassa i desaparegué al segle XIX, quan la població augmentà considerablement Aleshores s’obriren els ravals, es construïren cases a l’altra banda de la muralla i s’aixecà l’església actual Es poden veure encara avui una casa del 1601 i quatre més de la segona meitat del segle XVIII, totes al nucli antic També hi ha una mina datada el 1794 L’església…

Es troba a uns 6 km al N d’Agramunt Forma un clos tancat i reclòs sobre si mateix, amb un entramat interior de placetes i carrers ombrívols, de passos coberts i típics racons Aquest és un dels pobles més secaners de la Ribera de Sió Un camí en bon estat uneix el poble amb el cap municipal i un ramal asfaltat de 3 km el comunica amb la carretera d’Agramunt a Artesa de Segre Façana principal de l'església de Sant Pere © Antonio Mora L’església parroquial de Sant Pere, d’una nau i campanar de torre quadrada, és d'estil neoclàssic construïda al segle XVII Hi ha un gran casal de pedra anomenat el…

És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…