Resultats de la cerca

Repoblat, es confongué amb el nucli de Faura, molt pròxim, encara que no s’hi annexà fins el 1848, després d’haver format part uns quants anys del municipi dels Llogarets

Situat entre els de Faura i Benifairó de les Valls, format pels nuclis de la Garrofera, els Frares i Santa Coloma, molt pròxims entre ells, que depenien eclesiàsticament de la parròquia de Benifairó a Santa Coloma hi ha l’església de Sant Joan El 1845 foren annexats a Faura Havien estat llocs de moriscs

Juntament amb Santa Coloma i la Garrofera formava el nucli dels Llogarets, que tingueren ajuntament independent fins el 1845 Era lloc de moriscs dependent de la parròquia de Benifairó de les Valls

Té 21,71 km 2 i 7 426 h 1970 Els municipis que la componen són Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell inclou també els antics termes de Rubau, Almerig, Alarap, Benicalaf, l’Alqueria Blanca, Quemalo, la Garrofera, Santa Coloma i els Frares els tres darrers formaren fins el 1845 el municipi dels Llogarets Gairebé tota la seva ocupació és la terra, i més concretament el conreu dels cítrics, que són regats amb l’aigua de la font de Quart Les aigües del seu terrer van directament a la mar pel barranc de les Valls o de Benavites, que no forma part de la…

La major part del territori és ocupada per les hortes regades per la font de Quart taronges, tomàquets i llegums el secà és reduït a les petites elevacions garrofers, oliveres i vinya Les activitats industrials es limiten a les de la comercialització de les taronges La vila 3 127 h 2006, faurins, faurers 29 m alt, que agrupa tota la població del municipi, forma un sol nucli amb Benifairó de les Valls entre el 1884 i el 1906 formaren un sol municipi, anomenat la Vila de la Unió L’església parroquial és dedicada als Sants Joans Fou centre de la senyoria i després comtat de Faura Hi resta el…

Els conreus, que aprofiten l’aigua de la font de Quart, són gairebé tots de regadiu 344 ha, i produeixen taronges, nespres, altres fruites i arròs a Alarap Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris 94% i per arrendataris Hi ha magatzems de preparació de fruita que donen treball a un centenar de persones La població ha anat augmentant lleugerament des del 1900 A la dècada dels setanta s’ha estabilitzat El poble 636 h agl 2006, benaviters 36 m alt és prop de la carretera de Barcelona a València Lloc de moriscs, el 1394 pertanyia a Bernat Vives de Canyamars El 1535…

La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de San José i baró…

Els carrers antics guanyen l’accentuat desnivell en ziga-zaga i corriols amb graons L’església parroquial de Sant Pere, de la qual depèn l’església d’Ossó, té l’absis i part dels murs de la primitiva construcció romànica del segle XIII, però fou ampliada al segle XVIII quan es feu la nova façana En un carrer del nucli antic hi ha arcs que corresponen possiblement a antics portals Prop de la carretera hi ha l’antiga creu de terme gòtica, datada del 1517 La festa major d’estiu se celebra el primer cap de setmana d’agost Aquest poble formà part del territori conquerit pel comte d’Urgell i la…

Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…

Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, del Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria de Montblanc fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l' alcaldia major de Montblanc , una de les dues en què aquest fou dividit El 1718 comptava amb 16723 h