Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Granyena
Partida
Partida de l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme d’Alcoletge.
És centrada pel santuari de Granyena , esmentat ja el 1308, on és venerada la Mare de Déu de Granyena, patrona d’Alcoletge
el Pla d’Escarp
Caseria
Caseria del municipi de Massalcoreig (Segrià), propera a l’antic monestir d’Escarp, a la dreta del Segre, prop del límit amb Seròs.
pla de Montsó
Partida
Partida de l’horta de Lleida, al NW de la ciutat, al límit amb el terme d’Alpicat, vora la carretera de Lleida a Montsó.
És regada per la séquia del pla de Montsó , derivada del canal de Pinyana
monestir de Vinganya
Monestir de la Mare de Déu dels Àngels (Seròs)
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir trinitari (Mare de Déu dels Àngels) del municipi de Seròs (Segrià), situat a la riba esquerra del Segre, prop de la confluència amb el Cinca.
Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I Les monges hi residiren fins el 1529 després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835 Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs
mas de Tallada
Masia
Masia i antic terme (esmentat al sXI) del municipi d’Agramunt (Urgell), al S del terme, al límit amb el municipi de Tornabous (enclavament de la Guàrdia d’Urgell).
Moradilla
Despoblat
Partida
Partida i despoblat del municipi de Lleida, al cim del tossal de Moradilla (242 m alt.), al NE del terme, a l’esquerra del Segre, al límit amb el municipi dels Alamús.
Esdús
Sector o indret
Antic lloc del comtat d’Urgell, a l’esquerra del Segre, aigua avall del forat de la Seu; amb la seva església de Sant Miquel fou donat el 890 pel comte Guifré al monestir de Ripoll.
el Pilar d’Almenara
Història
Nom amb el qual és coneguda la torre d’Almenara Alta, gran fortificació, rodona, dins el municipi d’Agramunt (Urgell), la qual, situada al cim de la serra d’Almenara, domina tot el pla d’Urgell.
Es tracta d’una interessant construcció que es remunta al segle XI, a l’inici de la conquesta d’aquestes terres, i que domina un immens panorama, especialment del Pla d’Urgell Prop seu hi ha les restes de l’església romànica de Sant Vicenç s XII La torre, com han demostrat les excavacions, fou bastida damunt un antic poblat romà tardà o visigòtic
clamor de Noguerola
Riu
Curs d’aigua del Segrià que neix a l’altiplà de la Cerdera, dins el terme d’Alpicat, i que desemboca al Segre, per la dreta, juntament amb la clamor de Balàfia, just al N de la ciutat de Lleida.
Serveix d’escorrentia de l’horta de Lleida Al s XII rebia el nom de Segrià
Llívia
Llívia
© Fototeca.cat
Sector o indret
Partida
Partida del municipi de Lleida (Segrià), al N de la ciutat, on s’ha format modernament, a l’indret de la Creu de Bassella, un nucli (172 m alt.) amb església i escoles i un nombre de cases d’esbarjo.
Hi havia hagut la torre de Llívia , adquirida l’any 1193 pel cerdà Bernat de Llívia a Guillem de Bassella Hom hi conrea arbres fruiters