Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Pečenga
Regió
Territori a l’extrem NW de Rússia, fronterer amb Noruega, travessat pel riu homònim fins a la mar de Barentsz.
Mines de coure i de níquel Al fiord homònim, de 15 km de llarg, hi ha els ports de Linakhamari Liinahamari i Pečenga Petsamo Per la pau de Dorpat 1920, Rússia cedí aquest territori a Finlàndia perquè li servís de corredor fins a la mar pel tractat de Moscou 1940, l’URSS hi adquirí un dret de pas i, per la pau de París del 1947, tornava a fer-se'n mestressa
Ladoga
vitaly.repin (cc by-sa 2.0)
Llac
Llac de Rússia, a l’oblast’ de Leningrad.
És el més gran d’Europa 18135 km 2 , 51 m de profunditat mitjana i 230 m de màxima, d’origen tectònic, transformat per l’influx de les glaceres quaternàries El volum d’aigua que conté és de 908 km 3 Hi ha unes 660 illes La costa nord és alta i espadada, i la del sud, baixa i en pendent suau Es glaça de desembre a febrer i es desglaça de març a abril Hi desemboquen els rius Volkhov , Svir’ i Vuoksa i hi neix el riu Neva
Svir’
Riu
Curs fluvial de l’oblast’ de Leningrad (Rússia) que neix al llac Onega i desemboca al Ladoga.
Té una longitud de 224 km i la seva conca ocupa una superfície de 83200 km²
Staraja Ladoga
Localitat
Localitat de l’oblast’ de Leningrad (Rússia), situada a la riba del Volkhov, a uns 15 km de la seva desembocadura al llac Ladoga.
El centre de l’antic nucli està fortificat Fundada el 753, fou un centre comercial als segles VIII i IX, sota el domini dels escandinaus, que la denominaren Rus’, raó per la qual de vegades ha estat anomenada la primera capital de Rússia El 1730 el tsar Pere el Gran fundà la ciutat de Novaja Ladoga , i la localitat Ladoga passà a anomenar-se Staraja Ladoga
Novaja Ladoga
alex_virt / S. M. Prokudim_Gorskii (cc by-nc 2.0)
Localitat
Ciutat de l’oblast’ de Leningrad (Rússia), situada a la desembocadura del Volkhov al llac Ladoga.
Hi destaca el monestir fortificat de Sant Nicolau segle XV i les esglésies de Sant Climent 1741 i del Salvador 1758 Construïda el 1703 pel tsar Pere el Gran, reemplaçà l’activitat de la localitat de Staraja Ladoga
la Cogullada
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Lleida, al sud-est de la ciutat, entre el canal d’Urgell i la vall del riu de Set.
Era poble de contribució a la fi del s XV es convertí en un erm que la paeria vengué a un particular
Castellnou d’Ossó
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Ossó de Sió (Urgell), a la dreta del Sió, en un sector de l’extrem de ponent del terme, a 372 m d’altitud, al costat d’una torre medieval de base romana i tipus circular, antigament anomenada Castell-lliuró.
Apartada de les cases, en un indret més elevat, s’alça l’església parroquial de Sant Pere, romànica segle XII, d’una nau i porta amb arquivoltes, columnes i quatre capitells A l’interior es conserva un sarcòfag medieval de pedra Dominant la població, hi ha els vestigis d’una torre medieval de base circular, possiblement de la fi del segle XI o inicis del XII Aquesta torre és al centre d’una estructura semicircular considerada el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els…
Kamensk-Ural’skij
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Sverdlovsk, Rússia.
Situada a la vora esquerra del riu Iset’, és un nus ferroviari Fundada a la fi del s XVII com a poblat fabril, hom la considera ciutat des del 1935 Té fàbriques d’alumini, de tubs i metallúrgiques
Prússia Oriental
Geografia històrica
Província de l’antic regne de Prússia.
Comprenia el litoral bàltic entre el Vístula i el Nemunas, tenia com a capital Königsberg i, aproximadament, corresponia als dominis de l’orde Teutònic, que el 1525, en secularitzar-se l’orde, havien constituït un ducat hereditari a favor d’Albert de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial la major part de la seva població, d’ètnia i cultura germàniques, fou evacuada a la fi del conflicte, la conferència de Potsdam 1945 n'atribuí la part nord a la Unió Soviètica i el sector meridional a Polònia