Resultats de la cerca

Era l’antic vescomtat d'Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell ben aviat anomenat d’Àger pel comte Ermengol V el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer El 1126, el vescomte Pere Ramon, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbò, que dugueren des d’aleshores els seus successors vescomtat de Castellbò

En la documentació urgellesa del segle X no hi ha cap notícia d’abans surten diversos noms de vescomtes que disposen de béns alodials en el pagus d’Urgell, la qual cosa sembla indicar que hi degueren tenir, doncs, alguna relació o altra Ermemir potser l’ErmemirI, vescomte d’Osona 929, Guiscafred 941, Simplici 956, suposat fill de Maiol potser el Maiol vescomte de Narbona o de Macon, donador 946 al monestir de la Grassa d’un alou situat en el comtat d’Urgell La dinastia vescomtal urgellesa començà, però, amb Miró I, documentat del 953 al 975, any que, a precs d’ell, el bisbe Guisad II d’Urgell…

Aquest títol fou utilitzat per primera vegada, el 1094, per Guerau Ponç II de Cabrera, vescomte de Girona, senyor d’Àger i de Cabrera A partir del 1132 hom canvià la denominació per la de vescomtat d'Àger

El territori fou pres pel comte d’Urgell i per Arnau de Tost poc temps després del 1030 Fou reprès pels àrabs i conquerit definitivament cap al 1047 pel mateix Arnau Mir Ermengol V d’Urgell creà un vescomtat del Baix Urgell en intentar la reconquesta de Balaguer el 1094 El primer vescomte fou Guerau Ponç II net d’Arnau Mir, que ho era de Girona En el testament del 1132 ja era anomenat vescomte d’Àger El 1187, el territori comprenia des de la Noguera Pallaresa fins a la Noguera Ribagorçana i del Segre al Montsec, fins a Corbins Amb Ponç I d’Urgell, fill de Guerau IV…

L’any 1121 consta que la canònica de Solsona posseïa terres i vinyes al lloc, situat a l’extrem de la marca del comtat de Berga Durant el segle XIV era un petit poblet, amb set focs registrats en el fogatjament de 1365-1370, i d’uns tres focs vers el 1381 Hi havia una parròquia dedicada a Sant Miquel Al final del segle XV el lloc de l’Ofegat fou comprat per la baronessa de Soldevila i es transformà en baronia La seva filla i hereva, Elisabet de Soldevila i Sescases i el seu marit Onofre de Ponts setembre del 1559 vengueren el castell, el terme i tots els drets al consell general…

El nucli de Boldú i el de la Fuliola es troben tan a prop que sembla que formin una sola població L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció i la festa major se celebra el quart diumenge de maig, pel Roser Boldú és esmentat ja en un document del 8 de gener de 1080, pel qual Ermengol IV atorgà el lloc a Ponç Dalmau, dins el comtat d’Urgell Hi ha documentats una sèrie de drets sobre el poble de Ramon de Montcada, el monestir de Santes Creus, el de Vallbona de les Monges, Pere de Boldú i altres, però la senyoria passà dels Dalmau a Arnau Cortit d’Agramunt, i aquest la vengué…

La població s’anà configurant al voltant de l’antic castell de la Figuerosa, del qual resten alguns vestigis, de disposició quadrada L’emmurallament del poble devia seguir el carrer del Forn, la plaça de l’Església i el carrer de la Bassa i desaparegué al segle XIX, quan la població augmentà considerablement Aleshores s’obriren els ravals, es construïren cases a l’altra banda de la muralla i s’aixecà l’església actual Es poden veure encara avui una casa del 1601 i quatre més de la segona meitat del segle XVIII, totes al nucli antic També hi ha una mina datada el 1794 L’església parroquial és…

Es troba a uns 6 km al N d’Agramunt Forma un clos tancat i reclòs sobre si mateix, amb un entramat interior de placetes i carrers ombrívols, de passos coberts i típics racons Aquest és un dels pobles més secaners de la Ribera de Sió Un camí en bon estat uneix el poble amb el cap municipal i un ramal asfaltat de 3 km el comunica amb la carretera d’Agramunt a ArtesadeSegre Façana principal de l'església de Sant Pere © Antonio Mora L’església parroquial de…