Resultats de la cerca

En la documentació urgellesa del segle X no hi ha cap notícia d’abans surten diversos noms de vescomtes que disposen de béns alodials en el pagus d’Urgell, la qual cosa sembla indicar que hi degueren tenir, doncs, alguna relació o altra Ermemir potser l’ErmemirI, vescomte d’Osona 929, Guiscafred 941, Simplici 956, suposat fill de Maiol potser el Maiol vescomte de Narbona o de Macon, donador 946 al monestir de la Grassa d’un alou situat en el comtat d’Urgell La dinastia vescomtal urgellesa començà, però, amb Miró I, documentat del 953 al 975, any que, a precs d’ell, el bisbe Guisad II d’Urgell…

Fou un dels masos del castell de Mor Sembla que el lloc fou habitat en època ibèrica, per la terrissa que s’hi ha trobat Al segle XIV era de domini reial El 1395 fou adquirit per Joan d’Aquilomis que el cedí a la vila de Tàrrega Sembla que fou adquirit després pel duc de Sessa, senyor de Bellpuig L’any 1699, el mateix duc va establir àmplies facultats a favor de Francesc Colom Després de molts plets, sembla que prevalgueren els drets de la família Colom Quan aquesta s’extingí, testamentàriament passà a la comunitat dels franciscans de Bellpuig A conseqüència del primer intent desamortitzador…

Les seves terres són regades pel canal d’Urgell Constava d’una sola casa, que havia format part, fins al s XVIII, del terme d’Almenara i del qual es trobava separada al s XIX Fou agregat, de primer, al municipi de Fuliola, i després, al d’Agramunt

És situada entre la línia de crestes que forma la frontera d’Andorra i el Cadí, el qual correspon a un escarpament de falla que ha orientat el curs del Segre d’est a oest i ha format un llarg congost El seu nom deriva del de l’antic pagus i després sotsvegueria Actualment sota aquest nom són inclosos els termes municipals de Martinet i de Llés amb la vall de la Llosa de la Baixa Cerdanya,i del Pont de Bar i part del de Cava el Quer Foradat, a l’Alt Urgell Dedicat tradicionalment a l’explotació forestal…

El territori fou pres pel comte d’Urgell i per Arnau de Tost poc temps després del 1030 Fou reprès pels àrabs i conquerit definitivament cap al 1047 pel mateix Arnau Mir Ermengol V d’Urgell creà un vescomtat del Baix Urgell en intentar la reconquesta de Balaguer el 1094 El primer vescomte fou Guerau Ponç II net d’Arnau Mir, que ho era de Girona En el testament del 1132 ja era anomenat vescomte d’Àger El 1187, el territori comprenia des de la Noguera Pallaresa fins a la Noguera Ribagorçana i del Segre al Montsec, fins a Corbins Amb Ponç I d’Urgell, fill de Guerau IV de Cabrera, el…

És l’obra hidràulica de Catalunya de més envergadura després del canal d’Urgell acabat el 1865, del qual n'és una ampliació La construcció s’inicià el 2002 amb la constitució de l’empresa pública depenedent de la Generalitat de Catalunya Reg Sistema Segarra-Garrigues REGSESA El primer tram, de sis km, fou inaugurat al juliol de 2009, i aquest any hom preveia el funcionament complet del canal l’any 2013 Les principals característiques de què consta el projecte són 84 km del canal principal i 3 500 km la de canonades la superfície irrigada és de 70 150 ha a partir d’un cabal anual aproximat de…

Apartada de les cases, en un indret més elevat, s’alça l’església parroquial de Sant Pere, romànica segle XII, d’una nau i porta amb arquivoltes, columnes i quatre capitells A l’interior es conserva un sarcòfag medieval de pedra Dominant la població, hi ha els vestigis d’una torre medieval de base circular, possiblement de la fi del segle XI o inicis del XII Aquesta torre és al centre d’una estructura semicircular considerada el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans rebels a…

El nucli de Boldú i el de la Fuliola es troben tan a prop que sembla que formin una sola població L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció i la festa major se celebra el quart diumenge de maig, pel Roser Boldú és esmentat ja en un document del 8 de gener de 1080, pel qual Ermengol IV atorgà el lloc a Ponç Dalmau, dins el comtat d’Urgell Hi ha documentats una sèrie de drets sobre el poble de Ramon de Montcada, el monestir de Santes Creus, el de Vallbona de les Monges, Pere de Boldú i altres, però la senyoria passà dels Dalmau a Arnau Cortit d’Agramunt, i aquest la vengué per 2 700…

Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…