Resultats de la cerca
Es mostren 1732 resultats
Timoneda
Església de Santa Eulàlia de Timoneda
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lladurs (Solsonès), al cim d’un serrat, que domina la ribera de Canalda, al N, i la vall del torrent de Rialb, al S.
El lloc és esmentat ja el 839 L’església parroquial Santa Eulàlia fou donada el 1131 pel bisbe d’Urgell a l’església de Solsona hi té agregada la de Terrassola
Terrassola
Llogaret
Llogaret disseminat del municipi de Lladurs (Solsonès), a l’W del terme, a l’esquerra de la ribera Salada, centrat en el castell de Terrassola i l’església parroquial de Sant Pau, esmentada ja el 839; en depèn el santuari de Massarrúbies.
Tentellatge
Poble
Poble disseminat del municipi de Navès (Solsonès), a l’E del terme, al límit amb els de l’Espunyola i Montmajor (Berguedà).
N'és el centre l’antiga església parroquial de Sant Martí annexa a la de Sant Feliu de Lluelles, que s’alça a l’esquerra de la riera de Tentellatge afluent, per l’esquerra, de l’aigua d’Ora, que neix sota els cingles de Capolat, vora la carretera de Berga a Solsona
Tarascó
Antic poble
Antic poble del municipi de Navès (Solsonès), als contraforts meridionals de la serra de Busa, centrada en l’església parroquial de Sant Martí (actualment arruïnada), la qual tenia el 1044 com a sufragànies Sant Serni de Ginebrós i Sant Miquel de Marçanyac.
Es conserven també les restes de l’antic castell de Tarascó Els Tarascó, llinatge dels senyors d’aquest castell són àmpliament esmentats als segles XI-XIII
mas de les Tàpies
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a l’esquerra del barranc de la Vila.
Tabasará
Serra
Serra de Panamà, a la Cordillera Central, continuació de la de Chiriquí.
Assoleix la màxima altitud al Cerro Santiago 2 826 m Constitueix la divisòria d’aigües entre l’oceà Pacífic i la mar de les Antilles
Sussiats
Masia
Masia del municipi d’Olius (Solsonès), al NE del poble, a la dreta de la rasa de Sussiats
.
El 1079 hi és esmentada l’església de Santa Maria de Sussiats
Sumgait
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, al NW de la península d’Apšeron, a la mar Càspia.
Sorgida el 1949, amb el desenvolupament de la indústria química i metallúrgica, segueix en importància industrial la capital de la república Bakú Té indústries siderúrgiques laminats, tubs, químiques cautxú, fertilitzants i de l’alumini
Su
Poble
Poble (721 m alt.) i antiga quadra del municipi de Riner (Solsonès), al S del terme, a la capçalera de la riera de Matamargó.
De la seva església parroquial Santa Maria depèn el lloc de Sant Just d’Ardèvol