Resultats de la cerca
Es mostren 15929 resultats
serra d’Es Cròdos
Serra
Serra de la Vall d’Aran, a la dreta de la Garona, entre la vall de Varradòs i la del riu Salient, dins el terme de Viella.
Culmina al pic d’Es Cròdos 2 322 m alt
serra de la Creu
Massís
Massís muntanyós (734 m alt.) de la Ribera d’Ebre, un dels que formen la serra de Tivissa, dins el terme de Tivissa (dit, també, la muntanya de Tivissa), que s’estén al sud de la vila, entre la mola de Genessies, a l’est, al límit amb el Baix Camp, fins a la ribera esquerra de l’Ebre, prop de Ginestar.
Separa la conca de l’Ebre de la dels torrents costaners que desemboquen al golf de Sant Jordi
tuc d’Es Crabiròls
Cim
Cim (2 457 m alt.) de la línia de crestes del port d'Era Escaleta (Vall d’Aran).
tuc de Crabera
Cim
Cim (2 630 m alt.) de la serra que limita pel nord la Vall d’Aran, damunt la vall de Toran (municipi de Canejan).
barranc de Corilha
Barranc
Afluent, per la dreta, de la Garona, que neix a la serra d’Arenho i desemboca al seu col·lector a Gessa (Vall d’Aran).
A la seva dreta, al peu de la serra de Corilha o de Sant Martin , hi ha l’ermita de Sant Martin de Corilha
serrat de Cagüilha
Serra
Serra de l’interfluvi entre els rius de Toran i de Varradòs, dins el terme de Canejan (Vall d’Aran).
Delimitat pel barranc de Cagüilha , a ponent, i el de coma de Troja, a llevant, el domina el tuc de Cagüilha 2 321 m alt, situat per damunt de l' estany de Cagüilha i el coll de Cagüilha 2 100 m alt
morral de Cabrafeixet
Muntanya
Contrafort meridional a la serra de Cardó, entre la Ribera d’Ebre (Rasquera) i el Baix Ebre (el Perelló), de grans espadats pel vessant septentrional.
Dins el terme del Perelló hi ha la balma de Cabrafeixet , amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres, descobertes el 1921 damunt una superfície de 10 m de longitud hi ha tres grups de figures amb un caçador amb arc, un home que corre i diversos animals, cabres salvatges i cérvols
Buskerud
Divisió administrativa
Fylke
de Noruega, al sud del país.
La capital és Drammen
Burts
Coma
Coma de la Vall d’Aran, dins el terme de Viella; és drenada pel riu Burts
, afluent del riu Salient per la dreta.
ducat de Bremen
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi, al cercle de la Baixa Saxònia, creat en ésser secularitzat el principat episcopal de Bremen a la pau de Westfàlia (1648) i adjudicat a Suècia.
El 1712 passà a Dinamarca, i el 1720, a Hannover