Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
estació d’esquí de Baqueira-Beret
© C.I.C. - Moià
Estació d’esquí situada al vessant nord dels Pirineus, entre la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà.
Fou inaugurada el 6 de desembre de 1964, sota l’impuls de Jesús Serra i Santamans És l’estació d’esquí més gran d’Espanya La primera àrea d’esquí fou Baqueira 1500 m, la qual es desenvolupà al llarg dels anys seixanta i setanta El 1982 s’obrí vers la zona del pla de Beret El 2003 amplià els seus dominis esquiables cap a la vall de l’Alt Àneu Pallars Sobirà Disposa de modernes installacions per a la pràctica de l’esquí alpí i altres esports d’hivern El 2023 comptava amb 165 km esquiables, repartits per 113 pistes que es troben en cotes compreses entre 1500 i 2610 m Disposa de 769 canons de…
,
el Besiberri
© Xevi Varela
Massís
Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, constituït per roques plutòniques de tipus granític d’edat herciniana, orientat de nord a sud, al límit entre la Vall d’Aran (terme de Salardú), al nord, i les valls ribagorçanes de Boí (terme de Barruera) i de Barravés (terme de Vilaller), al sud.
La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri , comprèn els cims del Besiberri Nord 3008 m, termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig 2995 m i el Besiberri Sud 3023 m a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno 3033 m, el cim més alt del massís El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri , la zona més septentrional del terme de Vilaller Alta Ribagorça, drenada pel riu de Besiberri , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana a la capçalera hi ha l’ estanyet de Besiberri 2180 m alt i, a mig curs, l’ estany de Besiberri 1987 m…
Bossost
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran, en plena zona axial pirinenca.
Situació i presentació El municipi de Bossost, de 28,17 km 2 , es troba al sector nord-occidental de la Vall d’Aran, a banda i banda de la Garona, i especialment pròxim a la frontera francesa pel portilló de Bossost, de Burbe o Eth Portilhon, que el comunica amb la pròxima localitat de Luchon Els termes veïns són el de Les al N, el de Vilamòs i Arres a l’E, amb aquest últim també termeneja al S, i el francès de Luchon a l’W L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents el termenal des de l’extrem SW, al tuc d’Eth Plan dera Sèrra 1977 m, passa pel coll de Baretges i el tuc d’Aubàs 2061…
Ribús
Coma
Coma d’Andorra, dins el terme d’Encamp, al vessant meridional de la cresta que uneix els pics de Pessons i Montmalús, en la qual s’obre la portella de Ribús
.
Centra la zona l' estany de Ribús , l’emissari del qual penetra ben aviat en territori de la Baixa Cerdanya terme de Lles i aflueix, per l’esquerra, a la vall Civera, afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa
Fontaneda
Poble
Poble de la parròquia de Sant Julià de Lòria, Andorra.
Situat vora el riu de Fontaneda , afluent, per la dreta, de la Valira, que neix al pla de Mossers i s’obre pas entre la serra del Teix i el pic del Cossol als vessants del qual s’estén la zona forestal coneguda com la baga de Fontaneda Té una petita església romànica amb campanar d’espadanya
pic de Cabairú
Cim
Cim (2 735 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, damunt la coma de Rat (Andorra).
Arinsal
Poble
Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), situat a 1.467 m d’altitud a l’esquerra del riu d’Arinsal.
És el darrer nucli habitat d’aquesta vall, bastit entorn de l’església de Sant Andreu, romànica, amb un campanar de planta quadrada Hi passa l’antic camí de la Maçana a la vall de Vic-de-Sòç pel port d’Arinsal , a la zona axial pirinenca, entre el pic del pla de l’Estany i el pic d’Arinsal termenal de les parròquies de la Maçana i d’Ordino L’ estació d’esquí d’Arinsal , molt ben equipada, ha estat la causa de la construcció d’un modern nucli residencial L’estació es troba en una vall lateral, la de Comallémpia, que baixa en direcció W-E des del pic de port Vell
riu d’Arinsal
Riu
Riu d’Andorra, el principal afluent de la ribera d’Ordino.
Neix a la zona axial pirinenca entre l’alt de coma Pedrosa i el pic de Mamontell on forma petits circs lacustres el més important, el dels estanys Forcats els emissaris dels quals conflueixen prop de la mullera del pla de l’Estany Aigua avall rep, per la dreta, els rius de coma Pedrosa i de comella Ampla i, per l’esquerra, entre d’altres, el de la coma de Percanela Després de passar pel poble d’Arinsal, rep, per la dreta, al poble d’Erts, el seu principal afluent, el riu de Pal 4 km més avall, després de passar entre els pobles del Pui i de la Maçana, desemboca, per la dreta, a…
el Rialb
Riu
Curs d’aigua d’Andorra, que neix a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, dins Andorra (parròquia d’Ordino).
La seva capçalera és la conca de Rialb , dominada pel mont del Serrat, la portella de Varilles, el pic de Siguer de Rialb o de Fontblanca 2 903 m alt, el port de Rialb 2 670 m alt a la línia fronterera, el pont de Siguer, el pic i el port de Banyells i el pic de Salt Després de rebre, per l’esquerra, el riu de Sorteny, s’uneix al Serrat amb la riera de Tristaina per formar la ribera d’Ordino
port de Siguer
Pas
Depressió (2 378 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit d’Andorra (Ordino) amb el País de Foix.
Situat entre el pic Vell del Port de Siguer 2 680 m a ponent s’alça el pic de Siguer de Rialb o de Fontblanca , 2 903 m alt i el pic de Banyells 2 702 m, a la capçalera de la coma de Rialb Igual com el port de Banyells, comunica Andorra la Vella amb el poble occità de Siguer