Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
central hidroelèctrica de Benós
Central hidroelèctrica del municipi d’Es Bòrdes (Vall d’Aran), aiguavall del poble de Benós.
Construïda l’any 1952, amb una potència installada de 16000 kW, rep l’aigua canalitzada de la Garona des de la central de Viella pel canal de Benòs, del riu d’Et Joeu pel salt d’Et Joeu, amb 20400 kW de potència installada i del riu de Varradòs pel salt de Varradòs, amb 16000 kW de potència installada
Benós
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), a 910 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Martí és romànica Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benós Benós, central hidroelèctrica de Apareix esmentat en diversos documents, entre els anys 1278 i 1313, amb el nom invariable de villa de Benos El 20 denovembre de 1313 dos cònsols i dinou caps de casa de la vil ade Benòs juraren fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
congost des Cledes
Congost
Congost retallat per la Garona entre les serres de Casteràs i de Montlude (Vall d’Aran) que separa les cubetes de Lés i Bossost.
A l’entrada septentrional hi ha la central hidroelèctrica des Cledes FECSA, de 10 500 kW de potència installada
arriu de Valarties
Riu
Curs fluvial de la comarca de la Vall d’Aran.
Es forma a les bordes de Ressec per la unió del barranc o ribèra de Rius i el barranc dera Aubeta , i als prats deth Terralh amb el riu o arriu de Rencules Aquests cursos fluvials de capçalera són molt aprofitats per a la producció d’energia hidroelèctrica Poc abans d’Arties, l’aigua és regulada per la resclosa de Valarties
tuèu de Varradòs
Canonada de la central hidroelèctrica de Varradòs, a la comarca de la Vall d’Aran.
tuèu de Benós
Canonada de la central hidroelèctrica de Benòs, a la comarca de la Vall d’Aran.
tuèu d’Arties
Canonada de la central hidroelèctrica d'Arties, a la comarca de la Vall d’Aran.
Millars
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat al sector nord-oriental del massís del Caroig.
El Xúquer, que corre en aquest indret profundament engorjat, forma el límit septentrional del terme Diversos barrancs, afluents del Xúquer i del riu d’Escalona, travessen l’accidentat territori El 95% del terme no és conreat L’agricultura es limita a 550 ha 500 de secà garrofers, blat, ordi i vinya i 50 de regadiu blat i hortalisses, que aprofiten l’aigua de fonts Ha desaparegut la tradicional indústria de la confecció d’espardenyes Hi ha una fàbrica de filats La central hidroelèctrica del Salt de Millars és una de les més importants del País Valencià La regressió demogràfica s’…
la Noguera Ribagorçana
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
el Xúquer
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix a Ojuelos de Valdeminguete, prop del Cerro de San Felipe, a 1.506 m alt., als Montes Universales, a Castella (Conca), i desguassa a la Mediterrània a l’altura de Cullera (Ribera Baixa).
Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía aquestes…