Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
tuc de Montagut
Cim
Cim (2.149 m) de la línia de la cresta que separa la Vall d’Aran (municipi d'Arres) de Comenge, entre els pics de Campsaure i d’Arres.
tuc d’Era Lòssa
Cim
Cim (2 555 m) de la cresta que separa els circs lacustres de Colomers i de Ribereta, a la Vall d’Aran; dominen per l’W l’estany d’Era Lòssa (1 985 m), l’inferior del circ de Colomers.
pic de Bergús
Cim
Cim (2 843 m) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús —2 750 m—, al nord), que limita els termes de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot (Pallars Sobirà).
El coll de Bergús 2 765 m el separa, a l’est, de la serra de Crabes Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l' estany de Bergús o de Colomers d’Espot 2 450 m alt, que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot més amunt, a 2 480 m, hi ha els estanys superiors de Bergús Ha estat anomenat també pic del Desengany
serra d’Hònt Hereda
Serra
Cresta que uneix els tucs del port de Viella (2 604 m) i de Sarraèra (2 645 m), entre la vall de Conangles, al S, i la del riu d’Hònt Hereda, afluent, per la dreta, del riu Nere, al N, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
la Plana
Territori de la Costera, a l’W de la Foia de Cerdà, on hi ha els enclavaments de Fontanar i la Font (del municipi de Cerdà), del Borrego i de la Cresta del Gallec (del de Torrella de la Costera), de Barrana (del de Llanera de Ranes) i del Realenc de la Plana (del de Xàtiva).
la Vall d’Aran
Comarca
Comarca de Catalunya, al NW del país, que constitueix un enclavament del gascó, en la variant aranesa.
La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…