Resultats de la cerca
Es mostren 13872 resultats
clot d’Es Cròssos
Capçalera del coma de Parros
(emissari dels estanyets d’Es Cròssos
), afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa, entre el pla de Beret i la vall de Montgarri.
serra d’Es Cròdos
Serra
Serra de la Vall d’Aran, a la dreta de la Garona, entre la vall de Varradòs i la del riu Salient, dins el terme de Viella.
Culmina al pic d’Es Cròdos 2 322 m alt
tuc d’Es Crabiròls
Cim
Cim (2 457 m alt.) de la línia de crestes del port d'Era Escaleta (Vall d’Aran).
tuc de Crabera
Cim
Cim (2 630 m alt.) de la serra que limita pel nord la Vall d’Aran, damunt la vall de Toran (municipi de Canejan).
barranc de Corilha
Barranc
Afluent, per la dreta, de la Garona, que neix a la serra d’Arenho i desemboca al seu col·lector a Gessa (Vall d’Aran).
A la seva dreta, al peu de la serra de Corilha o de Sant Martin , hi ha l’ermita de Sant Martin de Corilha
serrat de Cagüilha
Serra
Serra de l’interfluvi entre els rius de Toran i de Varradòs, dins el terme de Canejan (Vall d’Aran).
Delimitat pel barranc de Cagüilha , a ponent, i el de coma de Troja, a llevant, el domina el tuc de Cagüilha 2 321 m alt, situat per damunt de l' estany de Cagüilha i el coll de Cagüilha 2 100 m alt
Burts
Coma
Coma de la Vall d’Aran, dins el terme de Viella; és drenada pel riu Burts
, afluent del riu Salient per la dreta.
ducat de Bremen
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi, al cercle de la Baixa Saxònia, creat en ésser secularitzat el principat episcopal de Bremen a la pau de Westfàlia (1648) i adjudicat a Suècia.
El 1712 passà a Dinamarca, i el 1720, a Hannover
Eskilstuna
Ciutat
Ciutat del län de Södermanland, Suècia.
Situada vora el riu Eskilstuna, emissari del llac Hjälmaren al llac Mälaren Important nucli de la indústria sueca de l’acer eines de tall té, a més, tallers de construccions mecàniques, de motors, d’instruments de precisió i d’armament
Escunyau
Escunyau
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.049 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a la riba esquerra de la Garona.
Hi ha l’església parroquial, romànica de Sant Pere d’Escunyau , originàriament del segle XII, que té un portal de gran vàlua El casal de Perejoan és del 1393, i d’altres són del segle XV Fins el 1970 fou municipi independent l’antic terme municipal comprenia, a més, els pobles de Casarilh i de Betren i el despoblat de Castell Als vessants septentrionals de la tuca de Betren hi ha la nova estació d’esports d’hivern d’Era Tuca i hom ha creat una reserva botànica El lloc surt documentat a partir de l’any 1278 amb els noms d’Aczcunia, ville de Scunhalibus, Cunhalibus, Scunhabli o Espinyau El 12…