Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
tuc dels Tres Comtes
Cim
Cim (2 675 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, que separa el Pallars Sobirà (terme d’Alt Àneu) de Coserans, a l’E de coma Gireta, que limita amb la Vall d’Aran.
serra de Taules de Parros
Serra
Sector de la serralada que separa la vall de l’Unhòla de la de Montgarri, entre els colls d’Es Cròssos i de Montoliu, dins el municipi de Salardú (Vall d’Aran).
Culmina a 2 727 m alt
Tredòs
Tredòs
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.348 m alt.) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a la dreta de la Garona de Ruda, aigua avall del seu aiguabarreig amb l’Aiguamòg.
El pont d’Era Capèla, de pedra, l’uneix a l’altra banda del riu, on hi ha un petit veïnat La seva església parroquial de Sant Esteve fou substituïda per la de Cap d’Aran, romànica, antic santuari, que es troba enlairada al N de la població Fou municipi independent fins el 1952, que fou unit al de Salardú Avui forma una entitat local menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia el pla de Beret, on hi ha l’estació d’esports d’hivern de Vaquèira A migdia del nucli es troba l’establiment termal dels Banhs de Tredòs, d’aigües sulfuroses i sòdiques, a 30°C, avui tancades, i el bell…
agulles de Travessani

Estany Clotes i agulles de Travessani
© Abuelo Ramiro - Fotolia.com
Cim
Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt.) d’un contrafort meridional del massís del Montardo, al límit de les valls de Boí (Alta Ribagorça) i d’Aigoamòg (Vall d’Aran), que dominen, per l’E, l’estany de Travessani, a la capçalera de la Noguera de Tor, l’emissari del qual alimenta l’estany Negre.
estany Tòrt de Rius
Estany
Estany de la coma de Rius, a la capçalera de la vall de Valarties, al vessant N del tossal de Mola Gran, dins el terme de Salardú (Vall d’Aran).
Les seves aigües alimenten l’estany de Rius
serra d’Es Cardigassos
Serra
Alineació muntanyosa (pic d’Es Cardigassos, 2 640 m) de la Vall d’Aran, contrafort oriental del pic de Parros, al N del pla de Beret.
Cap d’Aran
Llogaret
Llogaret del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a l’antic terme de Tredòs, en un coster (1.348 m alt.) a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble.
La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d’Aran imatge romànica de fusta i, més endavant, església parroquial de Tredòs Santa Maria de Cap d’Aran És un edifici romànic, al segle XII, de tres naus i tres absis, amb decoració escultòrica El poble de Cap d’Aran, Capite Daran, Caput Daran o Capdaran , com l’anomenen els documents entre els anys 1198 i 1313, tenia un nucli notable de poblament a l’època medieval En el jurament de fidelitat al rei Jaume II del 5 de novembre de 1313, poc després de recuperar aquest la Vall, fet apud Sanctam Mariam de Capite…
Canejan

Vista del poble de Canejan, enlairat damunt la vall de Toran (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi de Canejan, de 48,32 km 2 , s’estén a l’extrem N de la Vall d’Aran, en contacte amb la carena muntanyosa frontera amb l’Estat francès i a la dreta de la Garona Comprèn tota la vall de Toran, riu que vessa a la Garona per la dreta i que neix al sector de l’estany i dels rasos de Liat Limita a ponent amb els termes de Bausén i Les, al S, per un punt, amb el de Vilamòs, al SE i llevant amb Viella i també al sector oriental amb Salardú L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a l’extrem NE, a la carena que domina l’Estanh Long de Liat, el termenal s’…
Campespín
Caseria
Caseria del municipi de Canejan (Vall d’Aran), situada a 1200 m alt., a la dreta del riu de Toran.
serrat de Cagüilha
Serra
Serra de l’interfluvi entre els rius de Toran i de Varradòs, dins el terme de Canejan (Vall d’Aran).
Delimitat pel barranc de Cagüilha , a ponent, i el de coma de Troja, a llevant, el domina el tuc de Cagüilha 2 321 m alt, situat per damunt de l' estany de Cagüilha i el coll de Cagüilha 2 100 m alt
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina