Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
Les
Eth Haro, tronc d’avet que es crema la nit del 23 de juny, en la plaça de Les
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran, a la seva part més baixa, entre el congost de Cledes, al S, i el pont d’Era Lana, al N.
Situació i presentació El municipi de Les, de 23,45 km 2 , es troba al sector NW de la comarca, estès a banda i banda de la Garona, entre Bossost i el darrer tram del riu a la vall, en una situació molt pròxima als dos passos fronterers amb França Eth Portilhon i Eth Pònt de Rei Limita amb els termes aranesos de Bausén i Canejan al N, amb aquest darrer també limita a l’E termeneja per un punt amb Viella, al SE amb Vilamòs, al S amb Bossost i a l’W amb el terme francès de Luchon L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents des del coll d’Era Barracomica, a l’extrem SE, el termenal…
Laujó
Coma de la Vall d’Aran, al vessant N de la serra de Guarbes, dins la vall de Toran (terme de Canejan), que centra els petits estanys de Laujó
.
Laspan
Despoblat
Despoblat i antiga vila del terme d’Arties (Vall d’Aran), d’emplaçament desconegut, prop de Garòs, que al segle XIV tenia 23 focs.
Apareix esmentat amb el seu cònsol Arnau Bardia l’any 1298, amb Arnau Sala, oriundum de Laspan 1312 i com a vilà de la Vall d’Aran, amb el nom de Lespa el 1278 El 10 de novembre de 1313 els tres cònsols de la ville de Laspane amb els tretze caps de casa que formaven el seu cens feren jurament d’homenatge i fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
pui Laner
Cim
Cim (2 219 m alt.) de la serralada que separa la Vall d’Aran (entre els termes de Vilamòs i les Bordes) de Comenge.
Lairissa
Història
Terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran, format per la divisió de l’antic terçó de Bossost; comprenia els pobles de Vilamòs, Arres, Arró, Benòs, Begòs i les Bordes.
port d’Era Horqueta
Depressió (2 498 m alt.) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran (vall de l’Unhòla, dins el terme de Salardú) de la comarca occitana de Coserans, entre el pic de Comenge (2 570 m) i el de serra Alta (2 705 m).
serra d’Horno
Serra
Contrafort N del massís del port de Viella (Vall d’Aran), que separa les valls del riu Nere i del seu afluent, per la dreta, el riu d’Hònt Hereda.
Al seu peu hi ha el güell d’Horno , ressurgència de l’aigua de l’estany Nere que dóna origen al riu Nere
serra d’Hònt Hereda
Serra
Cresta que uneix els tucs del port de Viella (2 604 m) i de Sarraèra (2 645 m), entre la vall de Conangles, al S, i la del riu d’Hònt Hereda, afluent, per la dreta, del riu Nere, al N, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
bosc de Locampo
Bosc de la Vall d’Aran, al vessant esquerre de la vall del riu de Ruda, davant el port de la Bonaigua.
tuc de Lobatèra
Tuc (2 154 m) del municipi de Salardú (Vall d’Aran) que domina per l’esquerra la Garona.