Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
ribera d’Orla
Ribera
Afluent del riu d’Eth Horcalh (tributari per l’esquerra de la Noguera Pallaresa), que neix al vessant septentrional del Pietà, al límit entre la Vall d’Aran (Salardú) i la comarca occitana de Coserans, i aflueix al seu col·lector entre el riu de Parros i Montgarri.
ribera d’Eth Forcalh
Riu
Afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa, a la seva capçalera, vora Montgarri, dins el municipi de Salardú (Vall d’Aran), emissari de l’estany Nere deth Forcalh.
arriu de Valarties
Riu
Curs fluvial de la comarca de la Vall d’Aran.
Es forma a les bordes de Ressec per la unió del barranc o ribèra de Rius i el barranc dera Aubeta , i als prats deth Terralh amb el riu o arriu de Rencules Aquests cursos fluvials de capçalera són molt aprofitats per a la producció d’energia hidroelèctrica Poc abans d’Arties, l’aigua és regulada per la resclosa de Valarties
l’Unhòla
L’Unhòla
© Xevi Varela
Riu
Riu de la Vall d’Aran, afluent, per la dreta, de la Garona, emissari de l’estany de Liat
, al límit dels termes de Salardú, Viella i Canejan (durant tot el seu curs més alt constitueix el límit entre els dos primers).
Ben aviat, al pla de Crapes, desapareix dins el forat de l’Unhòla , i ressorgeix un km més avall, al pla d’Eth Tò, i l’anomenat güell d’Eth Tò Engorjada des del salt d’Eth Callaus, la vall de l’Unhòla s’obre, abans de Bagergue, a la ribera d’Era Lana S'uneix al seu collector sota Salardú, després d’haver deixat a la dreta Unha
pic de Bergús
Cim
Cim (2 843 m) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús —2 750 m—, al nord), que limita els termes de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot (Pallars Sobirà).
El coll de Bergús 2 765 m el separa, a l’est, de la serra de Crabes Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l' estany de Bergús o de Colomers d’Espot 2 450 m alt, que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot més amunt, a 2 480 m, hi ha els estanys superiors de Bergús Ha estat anomenat també pic del Desengany