Resultats de la cerca

L' aigua d’Arties és hidrosulfurosa

Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…

És drenada pel arriu de Valarties Poc abans d’Arties, l’aigua és regulada per la resclosa de Valarties

Domina, pel sud, el pla de Cubeishic , vora el riu de Varradòs, aigua amunt d’Era Artiga de Varradòs

Al seu peu hi ha el güell d’Horno , ressurgència de l’aigua de l’estany Nere que dóna origen al riu Nere

Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda , que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader

És alimentat pels 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall Aigua avall de l’estany d’Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s’inicia la riera d’Aiguamòg , a l’indret conegut com a Aigüestortes

A la capçalera hi ha els petits estanys de Molières i de Tòro, però el cabal es deu, principalment, a l’aigua del güell d’Orno i del seu afluent perla dreta, el riu de Fontfreda, que baixa del port de Viella S'uneix al barranc de Viella per l’esquerra