Resultats de la cerca
Es mostren 1117 resultats
Renau
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100221.jpg)
Renau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al límit amb l’Alt Camp, a la dreta del Gaià, al qual aflueix la riera de Renau.
Situació i presentació El terme de Renau, d’una extensió de 8,22 km 2 , està situat a la dreta del Gaià, al qual aflueix el torrent de Renau, al límit amb l’Alt Camp Limita al N amb els municipis de Nulles i Vilabella de l’Alt Camp, al S amb els de la Secuita i el Catllar, a l’E, per mitjà del Pantà de Gaià, amb el de Vespella i a l’W amb el de la Secuita El territori, especialment la part més occidental, és afectat per les ramificacions de la serra de Montferri, amb altures superiors als 200 m, les quals li permeten assolir una mitjana de 175 m sobre el nivell de la mar A més del Gaià,…
Raons
Antic poble
Antic poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1969 del de Malpàs.
És situat a la dreta del barranc de Raons o d’Esperan que aflueix per l’esquerra a la Noguera Ribagorçana al nucli del Pont de Suert, al límit amb el municipi de Llesp L’església de Sant Esteve depenia de la d’Erillcastell
el Racó de Salou
Sector de la zona litoral del Tarragonès, a llevant del cap de Salou (municipi de Vila-seca i Salou), davant la platja del Racó, sorrenca, prolongada per la de Pineda vers Tarragona.
Ha esdevingut un important nucli residencial i turístic hotels, restaurants, xalets, apartaments el 1981 el cens registrava una població fixa de 375 h agl
séquia de Riuclar
Agronomia
Construcció i obres públiques
Antiga séquia de la dreta del Francolí, prop de la seva desembocadura, dins el terme municipal de Tarragona; desguassa a la platja de Riuclar, a l’W del port de Tarragona.
Les hortes regades per la séquia han esdevingut terrenys industrials polígon industrial del Francolí, installacions de la CAMPSA, etc
Santa Magdalena de Bell-lloc
Monestir
Antic monestir benedictí i després de monges clarisses o damianites, situat a l’W de la ciutat de Tarragona, prop de la necròpolis romanocristiana.
Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari, on tenien la seva seu les…
estanys Gémenes
Circ lacustre de la vall de Boí (Alta Ribagorça), dins el municipi de Barruera, al vessant meridional del pic de Comaloforno, format per l’estany Gémena de Dalt (2 270 m) i l’estany Gémena de Baix (2 229 m).
L’immissari, que prové dels estanys Gelats, i l’emissari barranc de la Sallent, afluent de la Noguera de Tor per l’esquerra neutralitzen els desnivells respectius per mitjà de grans salts d’aigua
pic de Gelada
Cim
Cim (2 452 m) de la serra de Cardet, que separa les valls de Barravés i de Boí (Alta Ribagorça), al S del port de Gelada (2 075 m), al camí de Senet a Barruera.
el Gaià
![](/sites/default/files/media/FOTO2/el_Gaia_a_Vila-rodona.jpg)
Curs del Gaià al seu pas per Vila-rodona
© Alberto González Rovira
Riu
Riu que neix a les serres de la Brufaganya i de Queralt i que desguassa a la Mediterrània, després de travessar el Camp de Tarragona, al peu del castell de Tamarit (Tarragonès).
Té uns 85 km de longitud La seva capçalera, als entorns de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà, és a la Depressió Central Catalana, on recull les aigües de l’ermita de Sant Magí i de Pontils, entre altres Travessa la Serralada Prelitoral estret de Gaià i corre pels plans d’Aiguamúrcia i Vila-rodona Envolta després l’extremitat ponentina de la serralada Montmell i Bonastre, on s’encaixa breument a l’estret de Cadernal Finalment, passats els plans del Catllar, arriba a la mar No té afluències importants, i el règim de les seves aigües és determinat per les pluges els aiguats…
les Franqueses de Vilafortuny
Despoblat
Despoblat del municipi de Vila-seca (Tarragonès), entre les Comes d’Ulldemolins, Vila-seca i Vilafortuny.
El terme subsistí fins a mitjan s XIX
les Franqueses del Codony
Antic terme i lloc de la vall del Francolí, dins el municipi de Constantí (Tarragona), al límit amb el de Perafort, que es mantingué fins a la primera meitat del s XIX.
El 1847 tenia 54 habitants