Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a sant Esteve dins el terme hi ha l’ermita de Sant Roc Formà part del comtat de Besalú, i després de la baronia de Vilademuls

En tenien cura un sacerdot i un ermità Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites després s’aterrà per raons estratègiques El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir

Té uns 85 km de longitud La seva capçalera, als entorns de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà, és a la Depressió Central Catalana, on recull les aigües de l’ermita de Sant Magí i de Pontils, entre altres Travessa la Serralada Prelitoral estret de Gaià i corre pels plans d’Aiguamúrcia i Vila-rodona Envolta després l’extremitat ponentina de la serralada Montmell i Bonastre, on s’encaixa breument a l’estret de Cadernal Finalment, passats els plans del Catllar, arriba a la mar No té afluències importants, i el règim de les seves aigües és determinat per les pluges els aiguats…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, al S amb el de Torredembarra, a l’E amb el de Creixell i a l’W amb els de Vespella, la Nou de Gaià i Altafulla Orogràficament el territori presenta un aspecte ondulat i desigual les planúries són separades per petits turons i és a la part septentrional del terme on es troben les principals elevacions, entre les quals sobresurten el pic de Barral 232 m, a la divisòria entre els termes de la Nou i la Pobla, i el pic de la Mola 318 m, a la confluència dels termes de Bonastre, Creixell i la Pobla El territori és…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de la Nou de Gaià i la Pobla de Montornès, a l’E amb el de Torredembarra, a l’W amb els de la Riera de Gaià i Tarragona i al S amb la Mediterrània La platja, recta i plena de còdols a causa de les aportacions del Gaià i dels corrents marítims, s’estén des del cap Gros fins prop de la Roca de Gaià La sorra, però, cobreix tot el llit de la mar El territori altafullenc és constituït per la sedimentació de dipòsits marins miocènics i pels materials detrítics provinents de les serralades prelitorals, arrossegats per les aigües de la conca del…

Situació i presentació Limita al N amb els termes d’Alcover i el Rourell ambdós pertanyents a l’Alt Camp, a l’E i al S amb el del Morell, al S amb la Pobla de Mafumet i a l’W amb el de la Selva del Camp Baix Camp Al N el terme també limita amb l’enclavament de la Barraqueta, pertanyent a Perafort, i a la part meridional amb els dels Masos, pertanyents al Morell El terme s’emplaça a la dreta del riu de la Glorieta, el qual constitueix el límit amb el Rourell, i és travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, afluent al Francolí per la dreta El municipi comprèn la vila de Vilallonga del…

Situació i presentació Limita al N amb Bonastre del Baix Penedès, al S amb la Mediterrània, a l’E amb el Vendrell del Baix Penedès i a l’W amb Creixell El territori és pla a la part meridional i accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell a la septentrional Les altituds màximes del terme 238 m i 241 m es troben prop de la divisòria amb Bonastre El turó de l’ermita de Berà assoleix, vora mar, els 51 m La platja de Roda de Berà, llarga i arenosa, és la continuació de les de Torredembarra i Creixell El terme té uns 4 km de costa, dels quals 2,5 km són de platja La part occidental del…

Situació i presentació Al N confronta, per la riera de Centenys, amb el municipi d’Esponellà i, a ponent, per la riera i l’estany d’Espolla amb Porqueres A migdia afronta amb Cornellà del Terri i, a llevant, per sota del puig de Santa Caterina, amb Vilademuls, municipi amb el qual limita també al NE, sota el puig de Sant Roc, ja dintre Vilademuls Bona part del terme és ocupada per boscos de pins i alzines i sotabosc amb matollar de diverses espècies El terme comprèn els pobles de Fontcoberta, cap de municipi, i Vilavenut, els veïnats d’Espasens, Fares, la Farrès, Figueroles i la urbanització…